Els clars murs i les pun­xe­gu­des tor­res del gran Château d’Aigle s’ele­ven orgu­llo­ses davant d’un exèrcit de vinyes per­fec­ta­ment arren­gle­ra­des en la banya més ori­en­tal del “crois­sant” que for­men les aigües del Leman. Aigle és la capi­tal del Chas­se­las, un tipus de vi blanc i sec que és l’acom­pa­nya­ment ideal per a la raclet o la fon­due i que és pro­ba­ble­ment també el més cele­brat de la Con­fe­de­ració Helvètica. Però el Tour avui no surt d’aquí per cap d’aques­tes raons, tot té la seva expli­cació lògica, la serp mul­ti­co­lor ha vin­gut a ren­dir tri­but a l’UCI, la Unió Ciclista Inter­na­ci­o­nal que hi té la seva seu i on, a més, hi ha les ins­tal·laci­ons del Cen­tre Mun­dial de Ciclisme, el punt de referència pel que fa a la for­mació i l’entre­na­ment d’alt nivell.

Però l’etapa no deixa encara de ser curi­osa, perquè fa una volta en rodó pel cantó del Vaud i el de Fri­burg, pel país de l’emmen­tal i el del gruyère i per totes les fàbri­ques de xoco­lata que al món hi ha: Nestlé, Suc­hard, Toble­rone, Lindt… i torna a pas­sar per Aigle, que és la seu de la Unió Ciclista Inter­na­ci­o­nal –això ja ho havia dit, oi?–, però pri­mer la cursa pas­sarà pel Château de Chi­llon, que va ins­pi­rar un poema de Lord Byron ano­me­nat El pre­so­ner de Chi­llon. Byron va visi­tar el cas­tell el 1816 i va dei­xar el seu nom gra­vat en una de les colum­nes de les mas­mor­res. Després els cor­re­dors faran un tomb per Mon­treux on els seus hotels encara guar­den records dels seus més il·lus­tres esta­dants: Jean-Jac­ques Rous­seau, l’empe­ra­triu Sissi, Léon Tols­toi, Fran­cis Scott Fitz­ge­rald, Ernest Hemingway, Piotr-Ilitch Tchaïkovski, Igor Stra­vinsky, Sarah Bern­hardt, David Bowie o Fred­die Mer­cury. I per si hi hagués algun dubte, un monu­ment de tres metres d’alçada de bronze cele­bra al dar­rer dels que he enu­me­rat i una altra estàtua de mar­bre recorda el trist final de l’empe­ra­driu d’Àustria i reina d’Hon­gria.

Una mica més amunt, a la Tour-de-Peilz va viure exi­liat Gus­tave Cour­bet i hi va morir. La loca­li­tat està ager­ma­nada amb Ornans, la vila que el va veure néixer. A Vevey hi ha la seu cen­tral de la Nestlé i a Cor­seux hi des­cansa Gra­ham Gre­ene, molt a prop de la vila Le Lac obra de Le Cor­bu­sier. El físic, aero­nauta i aqua­nauta Auguste Pic­card, inven­tor del batis­caf i espe­ci­a­lista en vols en glo­bus, va viure molt de temps a Chex­bres –el següent poble–, on va morir l’any 1962. Va ins­pi­rar a Hergé per crear el per­so­natge del pro­fes­sor Tor­na­sol a les aven­tu­res de Tintín, però, per si no en teniu prou, un quilòmetre després hi ha la casa de Char­les Cha­plin a Cor­sier-sur-Vevey i a Château-d’Oex hi ha enter­rat David Niven.

El Tour, després de badar per aquests indrets entrarà de ple a la Gruyère, poca broma, i els esca­la­dors es començaran a pre­pa­rar per a pujar el coll de la Croix pel seu cos­tat oest. La car­re­tera té 18 quilòmetres de llar­gada, un des­ni­vell màxim del 13% i baixa direc­ta­ment cap a Aigle, per on la cursa –tal com ja hem dit– tor­narà a pas­sar. Els cor­re­dors es tre­uen el casc, les gor­res i els bar­rets davant dels senyors de l’UCI i es diri­gei­xen direc­ta­ment cap al pas de Mor­gins per tor­nar a França, que és del que es tracta, perquè de Suïssa poca cosa en queda si en treus les mun­ta­nyes, el vi, el for­matge, la xoco­lata, els hotels de Mon­treux, els bancs de Gine­bra i alguns rellot­ges de cucut que encara s’entos­su­dei­xen a mar­car l’hora d’aquest petit país, entes­tat a con­ti­nuar plan­tant la ban­dera de la seva inde­pendència enmig dels estats més potents d’Europa. Un pro­verbi suís diu que l’impos­si­ble sem­pre recula davant d’allò que avança i Suïssa sem­pre ha d’avançar perquè –igual que els ciclis­tes– si deixa de fer-ho, caurà.

Després del Pas de Mor­gins el Tour ja serà a l’Alta Savoia, con­cre­ta­ment a Châtel, la vall d’Abon­dance, en el Cha­blais Savoyard, on hi ha les catorze esta­ci­ons d’esquí ano­me­na­des Les Por­tes du Soleil. Com no podia ser menys, als châtelans els agrada des­ta­car que el muni­cipi ha rebut ja el nivell “trois fleurs” en el con­curs de villes et villa­ges fleu­ris i que les seves vaques són la quarta raça lle­tera amb efec­tius con­tro­lats de França. Qui s’alci gua­nya­dor de la mun­ta­nya en aquesta etapa difícil­ment dei­xarà el seu mallot de rodo­ne­tes ver­me­lles fins al final, però als ulls dels bovins que pas­tu­ren pels prats de la vall, avui no dei­xarà de ser un dia com un altre.