“És dur dir com em sento, estic una mica aclaparat, la veritat”, reconeixia Bob Jungels (Rollingen, 1992) després d’aconseguir la seva primera victòria al Tour. Ho feia, el luxemburguès –l’anterior triomf del petit país és d’Andy Schleck, fa onze anys–, després d’haver entrat en una sala d’operacions la temporada passada, la primera després de marxar del Deceuninck.

El sis cops campió de Luxemburg de ruta i vuit de contrarellotge, la seva especialitat, sabia que en una escapada de nivell en la primera etapa als Alps, amb dos ports de primera enllaçats per primer cop en aquest 109è Tour, les possibilitats se centraven a jugar-se-la en solitari. Dit i fet: el seu contraatac a l’intent de Pierre Latour (TotalEnergies) a l’inici del coll de la Croix, amb el pilot controlant sempre que la diferència no superés la que tenia Tadej Pogacar sobre Rigoberto Urán (EF) en la general (16è a 3:24), amb una constància mil·limètrica en el pedaleig, una molt bona tècnica en el descens –va arribar als 96,8 km/h–, i uns nervis d’acer, permetien al gegant (1,89 m) luxemburguès mantenir-se ferm en l’aposta malgrat que Simon Geschke (Cofidis) el superés abans de coronar el primer dels dos ports, a la recerca d’uns punts que finalment permetrien a l’alemany ser el líder de la muntanya per la mínima.

La principal amenaça de Jungels va ser Thibaut Pinot (Groupama). El francès va arribar a veure el cap de cursa en l’ascensió al pas de Morgins (1a), a només 20 segons. Però en no superar-lo quan la carretera picava cap a amunt, un cop coronat el port a 10 quilòmetres de l’arribada, es mantenia el frec a frec entre els dos aspirants a l’anhelat triomf. Derrotat Pinot, Jonathan Castroviejo (Ineos) i Carlos Verona (Movistar) creuaven la línia d’arribada segon i tercer després de ser els únics de la nombrosa escapada a mantenir-se al davant del pilot.