El Bourg d’Oisans és conegut sobretot per ser el punt de sortida de la pujada a l’Alpe d’Huez, però avui la cursa va al revés i l’etapa comença aquí per anar en direcció contrària. La indústria local, a part dels esports de muntanya, consisteix en una petita fàbrica de cervesa, per sort el Tour ha decidit encaminar-se cap a les terres més benèvoles del Beaujolais i el Côtes du Rhône.

La cursa circularà primer pel costat de la històrica presa de Romanche-Gavet i pel Château de Vizille, antic castell de François de Bonne –soldat de les guerres de religió i darrer conestable de França–, però la principal ciutat de l’etapa serà, tot seguit, Grenoble, antiga capital del Delfinat i capital també dels Alps francesos i, igualment, també la ciutat més important de tots els Alps, pel davant d’Innsbruck i de Bolzano. Recents teories històriques asseguren que Anníbal va resseguir el curs de l’Isère, per aquesta part del país, travessant cap a Itàlia. El que sí que és segur és que després els romans hi va fundar la Gratianopolis de la qual Grenoble n’ha heretat el nom.

Gastronòmicament parlant, Grenoble és coneguda per les nous que s’utilitzen per fer una mena de coca folrada de mel, caramel i crema; pel formatge blau de Vercors-Sassenage; pels gratinats i les especialitats a base de crancs de riu, amb pollastre, coloms, quiche, sopes… Potser per aquesta raó Stendhal, fill de la població, va dir que “Grenoble és per mi com el record d’una abominable indigestió”. Així i tot, també cal dir que el senyor Beyle en les seves “Memòries d’un turista” va dedicar un centenar de pàgines a la seva ciutat (de les tres-centes que té el llibre), potser, ara que hi penso, la mateixa proporció que dedicà Josep Pla a Palafrugell en “El meu país”.

El Tour continuarà el seu camí cap a Sassenage, Veurey i l’abadia de Notre-Dame-de-Chalais on des de 1966, la producció de galetes ha permès cobrir les seves necessitats econòmiques. Les galetes es couen de 2 a 3 vegades al mes, el “dia del forn” es produeixen 330 kg de galetes.

Tot seguit Tullins i Saint-Étienne-de-Saint-Geoirs, el lloc de naixement de Louis Mandrin (1725-1755), bandoler i contrabandista del segle XVIII. Lluitador contra les autoritats fiscals, un heroi popular que s’havia convertit en l’enemic públic número u, va ser condemnat a mort, detingut i executat a la plaça pública de Valence. Se li va dedicar una cançó, “La Complainte de Mandrin”, que fou recollida durant la Comuna de París i posteriorment interpretada per Yves Montand. A La Côte-Saint-André, capital de la Bièvre, ens explicaran que allà hi va néixer Hector Berlioz i a Vienne ens ensenyaran el seu teatre romà amb vistes al Roine. I, finalment, a Sainte-Colombe ja podrem començar a degustar un vi blanc potable amb denominació d’origen controlada, produït a la riba dreta del Roine prop de Condrieu. És una denominació de vinyes entre les zones de producció de Côte-Rôtie al nord i Saint-Joseph al sud. La vinya de Condrieu inclou la de la denominació Château-Grillet. En aquestes dues denominacions només s’elabora vi blanc, amb una única varietat de raïm, Viognier, que aquí diuen que troba el seu territori preferit.

Però els ciclistes, deixaran el Roine a l’esquena i hauran de continuar pedalant cap a Rive-de-Gier i Lorette, la ciutat del campió d’F1 Alain Prost, i per Saint-Chamond, la ciutat d’Antoine Pinay, “l’home del franc fort”, alcalde durant mig segle, ministre de 1950 a 1960 i president del Consell de Ministres de França el 1952. També va ser a Saint-Chamond on Roger Zannier va llançar l’any 1962 la marca de roba infantil Z, que el 1989 es va convertir en patrocinadora de l’equip de ciclisme del mateix nom i va guanyar el Tour de França amb Greg LeMond el 1990.

D’aquesta manera, gairebé sense adonar-nos-en haurem viatjat de la conca del Roine a la del Loira i entrarem a la zona metropolitana de Saint-Étienne, una de les més grans i a més altitud de França. “Sainté”, tal com s’anomena popularment, fou batejada com Armeville durant la Revolució a causa de la seva dedicació a la fabricació d’armes, però ara la ciutat, reconvertida ja totalment del seu passat industrial, es dedica al “Créative Design” i es declara “vila activa i esportiva”. El seu equip de futbol, l’AS Saint-Étienne, comunament conegut com “Les Verts”, és el club de la ciutat obrera i rival major de l’Olympique de Lió, l’equip de la vila burgesa. En els annals del club encara es recorda una mítica victòria contra els lionesos 7-1.

Del llegat gastronòmic de la ciutat cal destacar-ne les “bugnes”, de la mateixa família culinària que els nostres bunyols, que ja es mencionaven en el “Pantagruel” de François Rabelais.