La Défense és el districte de negocis de París, 72 gratacels d’acer i de vidre construïts als anys setanta del segle passat, i un gran arc monumental que podria albergar dins seu l’Arc de Triomf de l’Étoile sencer, i que se situa com a punt final de l’eix que comença a l’obelisc de la plaça de la Concorde. Des d’aquí surt l’etapa d’avui, concretament de l’Arena, una gran sala modulable i polivalent, també d’acer i de vidre, que serveix de seu del club de rugbi Racing 92.

Després de donar un parell de voltes sota els gratacels, els ciclistes agafaran l’avinguda del General De Gaulle que allarga l’eix històric parisenc, que s’estén des de l’antic Palau de les Tulleries fins a la Porta Maillot i acaba al Pont de Neuilly, constituint un dels segments del gran eix que uneix París i La Défense, és travessat per un flux d’automòbils diari de 160.000 vehicles als quals avui caldrà sumar els del Tour.

Però a la rotonda de la plaça Des Bergères seguiran recte pel carrer dels Fusillées de la Résistence, que no per casualitat mena cap al castell del Mont-Valérien a Suresnes, on els nazis van afusellar més d’un miler de resistents i on, el 18 de juny de 1960, el general De Gaulle en persona va inaugurar el Memorial de la França Combatent. També s’ha de dir que aquest és l’únic punt accessible de la fortalesa, perquè justament també des del 1960 acull els serveis d’espionatge de l’exèrcit francès. Potser per aquesta raó a Google Maps el Mont-Valérien apareix pixelat i per tal de no sortir borrosos a la foto, els corredors trencaran pel carrer de Garches, seguint per Eugène Sue, Danton i el boulevard Edmond Rostand.

Deixaran enrere l’hospital Stell, trencaran a l’esquerra cap al boulevard Solférino fins al parc Bois-Préau, baixaran per la Route de l’Empereur fins a Saint-Cloud, on Napoleó va decidir fixar el seu domicili i on també viu la família Le Pen. I, precisament, fou aquí on es té constància de la primera cursa ciclista a França, el 31 de maig de 1868, el vencedor va recórrer 1.200 metres en tres minuts i cinquanta segons.

Avui els corredors aniran pedalant més veloçment, passant per allò que les guies anomenen els “environs” fins a la porta d’honor de Versailles i d’allà cap al Sena, just davant de l’illa de Saint-Germain, i aniran seguint el curs del riu fins al pont de Garigliano on trencaran a mà dreta pel boulevard Victor. Passaran a la vora del parc Georges Brassens i per la Porte de Vanves. Molt a prop d’aquell carreró on Brassens cantava allò d’“Entre la rue Didot et la rue de Vanves”.

Tot seguit el pilot enfilarà per l’avinguda Jean Moulin i ja seran al quatorzième, passaran rabent sota els plàcids castanyers de l’avinguda de l’Observatoire i pel Faubourg de Saint-Jacques arribaran novament al Sena, però aquesta vegada davant les aigües on es reflecteix l’illa de la Cité i travessaran el riu pel Pont-Neuf. Passaran –no sé com– pel mig del Louvre i sortiran davant les voltes de la Rue de Rivoli i aviat veuran l’obelisc de la Concorde –que sembla minúscul–, allà on comença l’eix que culmina just a l’arc de la Défense…

Les rodes de les bicicletes rodaran pels Champs-Elysées i probablement el guanyador ja estarà decidit i, fins a l’arribada a la meta, serà una passejada triomfal. Josep Pla deia que “París és una prodigiosa ciutat”, però mai és tan prodigiosa com en dies com avui, quan arriba el Tour i un ciclista vestit amb un mallot groc s’adona que n’hi ha prou amb alçar els braços per poder tocar el cel.