Marina Bassols (Blanes, 1999) ha viscut unes darreres setmanes de somni. El títol W60 a Madrid sense cedir cap set, el títol W25 a Palma del Río en el torneig successiu, i l’accés al quadre final del WTA 250 de Budapest amb una remuntada històrica –diuen que la més grandiloqüent de sempre en la WTA– demostren que ha fet un salt qualitatiu i que té molt a dir en el món del tennis professional. Perdia per 6-0, 5-0 i 30-0 contra la bielorussa Hatouka i va aixecar un partit impossible. Aquest triomf li ha comportat notorietat mediàtica en els darrers dies. El seu objectiu imminent és accedir a la prèvia de l’obert dels EUA per disfrutar de l’experiència de viure el seu primer Grand Slam. És la 205a de la WTA. Aquest setmana ha superat la prèvia del WTA 250 de Palerm i ha plantat cara a Irina Camelia Begu (45a) en el primer partit del quadre.
Va fer alguna celebració especial quan va consumar la remuntada del segle?
No, vaig quedar del tot sorpresa perquè sincerament no m’ho esperava. Almenys la victòria va servir per entrar al quadre final de Budapest, tot i que en el primer partit vaig perdre contra la nord-americana Bernarda Pera, tot i estar a prop. No m’imaginava que pogués remuntar aquell partit. A més, el triomf també servirà perquè les contrincants futures han vist que lluito fins a l’última pilota, que no llanço mai la tovallola, i això també les pot condicionar.
Algú li va enviar algun missatge lamentant la derrota abans d’hora.
De manera directa no, però una amiga em va enviar la transcripció del whatsapp que li havia enviat la seva parella explicant-li que jo havia perdut.
Va salvar alguna pilota de partit?
Sí, tres, dues en un mateix joc i la tercera en un altre. Era en el segon set, però no recordo exactament en quin joc. Estava centrada a guanyar cada punt i veia que ella cada vegada estava més tensa i cometia més errors. Jo cada vegada tenia més confiança.
Què li va dir, a la tennista bielorussa, quan va acabar el partit?
Res, la frase trivial de ben jugat o sort.
Devia fer mala cara.
Sí, la veritat. Estava desencaixada i suposo que si estigués permès llançar la raqueta ho hauria fet.
Ja havia aixecat un 5-0 contra la filipina Alexandra Eala en el segon set de la final de Madrid.
Sí, els títols a Madrid i Palma del Río –en el torneig cordovès hi havia més de mil espectadors i alguns que es van quedar fora, mai havia jugat amb tant de públic– em van atorgar confiança i vaig creure encara més en les meves possibilitats. A més, com que defensava punts, si hagués fet mals resultats hauria pogut caure fins al lloc 400 de la WTA. Ara, en canvi, estic en la posició 205.
Va fer alguna celebració o dedicatòria especial a Madrid quan va aconseguir el seu títol més important?
El vaig dedicar al meu pare, que va morir quan jo tenia deu anys. Va ser molt emocionant i vaig plorar molt. Hi havia molt de públic i em van animar molt.
Li va millor la pista ràpida, atesos els títols a Madrid i Palma del Río?
La pista ràpida em va bé, però també m’adapto a la terra batuda. Tot i que alguns periodistes diuen que soc defensiva, crec que em va millor escurçar més els punts a la pista ràpida.
El revés a dues mans és el seu gran cop...
Sí, el revés a dues mans és el que millor faig i és amb el que faig més mal. Fins i tot em cobreixo la dreta per fer el revés, una pràctica que no es veu en el tennis masculí però que sí que algunes jugadores fan en el femení. Tinc molta confiança en el meu revés.
I el servei?
L’he anat millorant, tot i que encara l’he de seguir polint.
Quin és ara el seu primer objectiu?
El meu primer objectiu ara és entrar a la fase de qualificació de l’obert dels EUA. Em faria molta il·lusió poder jugar el meu primer Grand Slam.
I el seu objectiu a més llarg termini?
No me’n fixo cap de final. Primer vull intentar arribar al top 100, i si ho aconsegueixo, seguir progressant en el rànquing.
Què va suposar que ara fa un any la fitxessin amb una beca al TEC Carles Ferrer Salat?
Una gran alegria perquè així puc viatjar als tornejos sense preocupacions i dedicar-me a la formació integral, amb tennis, preparació física i treball mental, que també és molt important. Jugo tornejos ITF des del 2016 i això et facilita molt centrar-te en els objectius.
És molt dur guanyar-se la vida a partir de la posició número 200 del món?
Entre les posicions 200 i 300 es pot anar fent, i més avall pots arribar a perdre diners jugant a tennis.