El Fraikin, subcampió

També s’ha de valorar en la seva justa mesura el subcampionat de la lliga Asobal del Fraikin Granollers, el millor de la competició rere el campió d’Europa, el Barça, que domina amb molta autoritat la lliga i que no deixa ni les engrunes. El club vallesà, a més, ha consolidat l’equip femení també en l’elit.

La Penya, semifinalista

Un altre dels ítems en les competicions estatals d’esports col·lectius és el retorn a les semifinals de l’ACB de la Penya, catorze anys després. La Penya, a més, va establir el rècord global d’assistència de tots els pavellons ACB durant el curs al Palau Olímpic: 12.166 aficionats contra el Barça en la lliga regular. Els 10.323 del tercer partit de la semifinal són el segon millor registre, fites amb un valor significatiu que constata la comunió entre l’afició i l’equip de Carles Duran. La Penya va caure amb el cap ben alt en les semifinals davant del Barça per 3-1, amb un triomf al Palau Blaugrana de prestigi. En la copa hi va haver tres representants de casa nostra: el Barça, que va guanyar el títol, la Penya, que va caure als quarts davant del Lenovo Tenerife, i el Baxi Manresa. Llàstima que els verd-i-negres, quan s’havien guanyat a pols el factor pista favorable en l’Eurocup, van caure inesperadament davant del Ratiopharm Ulm alemany a l’Olímpic en els quarts de final, l’única taca de la temporada. En dones, l’Spar Girona i el Sedis Cadí van arribar a les semifinals de la lliga i les gironines van perdre la final de la copa. I l’ascens a la màxima categoria del CBS Barça femení. A Europa, segons quarts de final seguits de l’Uni a l’Eurolliga.

Girona, una bogeria

En el repàs als gran èxits dels esports col·lectius catalans no es pot oblidar l’ascens sonat a l’ACB del Bàsquet Girona de Marc Gasol, un viatge al futur inspirat en el passat d’un dels millors jugadors de la història del bàsquet català. Girona va embogir un diumenge amb els ascensos de l’equip de futbol a primera i el de bàsquet a l’ACB , una cosa mai vista.

Waterpolo: Catalunya

En waterpolo, els equips catalans no van deixar ni les engrunes en la lliga. L’Atlètic Barceloneta va celebrar invicte el seu 22è títol, el dissetè seguit, superant en la final el CN Barcelona. Hi va afegir la copa, la supercopa i la copa Catalunya. En femení, va vèncer l’Astralpool Sabadell davant del CN Mataró, campió de copa. També va guanyar la lliga masculina d’hoquei herba l’Atlètic Terrassa, que va signar el doblet.

En voleibol, el DSV Sant Cugat va ser quart en la lliga regular i va jugar per segon any consecutiu la fase pel títol, en la qual va caure en els quarts contra l’Avarca Menorca. Sense el poder econòmic d’altres rivals, el club té un dels millors planters de voleibol estatal.

El Levante Las Planas

El Levante Las Planas de Sant Joan Despí és un cas paradigmàtic. Amb dos ascensos seguits s’ha plantat per segona vegada a l’elit del futbol estatal. El millor equip del grup nord va certificar el celebrat ascens superant per 3-0 l’Espanyol, un històric del futbol femení. Es va fundar el 1983 i es el resultat de la fusió de dos clubs del barri de Las Planas: la UP Bética i el Rayo Planense.

Són tots plegats alguns exemples de clubs catalans que aconsegueixen grans fites més enllà d’un gegant poliesportiu de proporcions mundials com és el Barça i que demostren la força dels clubs catalans afiliats a les 71 federacions catalanes que aixopluga la UFEC. Entitats amb diferents graus de força econòmica o de modèstia que aquesta temporada han lluitat i que formen, al costat del Barça, la força de l’esport català d’elit i la sempre valuosa aportació dels esportistes de casa nostra en l’èxit de les seleccions espanyoles.