Més esport

30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA

25 DE JULIOL. COMENCEN ELS JOCS

L’inici d’una nova era

El món en què es van fer els Jocs de Barcelona el 1992 tenia poc a veure amb el de quan els hi van concedir, el 1986

L’esfondrament de l’URSS, la caiguda del Mur de Berlín, la fi de l’‘apartheid’, van portar un món sense boicots esportius dels quals la capital catalana en va poder treure molt profit

La política va marcar el ritme de l’esport, no a l’inrevés com de manera ingènua havia pensat el baró de Coubertin

Els Jocs de Bar­ce­lona van sig­ni­fi­car l’inici d’una nova etapa en la història olímpica, ínti­ma­ment lli­gada a tots els can­vis que el món estava vivint. Els de Bar­ce­lona van ser els pri­mers Jocs des del 1972 que es van rea­lit­zar sense cap mena de boi­cot. El món del 1992 tenia molt poc a veure amb el del 1986, quan la capi­tal cata­lana va rebre l’encàrrec d’orga­nit­zar els Jocs. El Mur de Berlín havia cai­gut el 1989, l’URSS havia explo­si­o­nat i la Guerra Freda sem­blava que ja havia que­dat enrere.

Seül va ser l’esce­nari, el 1988, de la dar­rera apa­rició olímpica de la Unió Soviètica i de la República Democràtica Ale­ma­nya, dues de les potències que, amb els Estats Units, domi­na­ven els jocs olímpics. Qua­tre anys més tard, als Jocs de Bar­ce­lona, els dos estats havien des­a­pa­re­gut. Els espor­tis­tes que havien defen­sat la samar­reta ver­me­lla amb la falç i el mar­tell es van repar­tir entre els equips de l’efímera Comu­ni­tat d’Estats Inde­pen­dents i els de les repúbli­ques bàlti­ques –Lituània, Letònia i Estònia–. Els ale­manys for­ma­ven part d’un únic equip, el del nou Estat ale­many.

L’olim­pisme va asso­lir a Bar­ce­lona un rècord de 169 comitès olímpics par­ti­ci­pants. El COI, amb el seu pre­si­dent la cap­da­vant, Joan Antoni Sama­ranch, va saber com apro­fi­tar la cai­guda del Mur de Berlín, l’esclat de l’URSS i la fi de l’apart­heid a Sud-àfrica per fer l’olim­pisme encara més uni­ver­sal. La fi dels boi­cots no va venir de cap acció que fes o engegués el COI. Tots van ser esde­ve­ni­ments pro­ta­go­nit­zats pels pobles i els polítics dels països res­pec­tius i que van aca­bar per­me­tent una sèrie de can­vis en el món com no es veien des de la Segona Guerra Mun­dial i que, igual que va pas­sar al final de les dues grans guer­res del segle XX, van influir en l’esport i en l’olim­pisme. La política va mar­car el ritme de l’esport, no a l’inrevés com de manera ingènua havia pen­sat el baró de Cou­ber­tin.

El món va can­viar a un ritme de ver­ti­gen. El febrer del 1989, l’URSS es va reti­rar de l’Afga­nis­tan. A la pri­ma­vera, Hon­gria va obrir les seves fron­te­res i milers de ciu­ta­dans de l’RDA van dei­xar el país a través d’Hon­gria i Àustria. El 9 de novem­bre el Mur de Berlín s’obria i aque­lla mateixa nit milers d’ale­manys d’una banda i l’altra van començar a ender­ro­car el prin­ci­pal símbol de la Guerra Freda, que des del 1961 sepa­rava una ciu­tat, un país i dos sis­te­mes polítics, soci­als i econòmics.

Les tres repúbli­ques bàlti­ques –Lituània, Letònia i Estònia– van retro­bar la inde­pendència per­duda el 1940 en la pri­ma­vera del 1990. Ale­ma­nya es va reu­ni­fi­car el 3 d’octu­bre del 1990. A Sud-àfrica, Nel­son Man­dela havia estat defi­ni­ti­va­ment alli­be­rat, el febrer del 1990, després d’haver estat empre­so­nat des del 1962. L’apart­heid es va abo­lir el 17 de juny del 1991. El 21 de desem­bre del 1991 moria la Unió Soviètica. També va escla­tar Iugoslàvia. El 25 de juny del 1991, Eslovènia i Croàcia van pro­cla­mar la seva inde­pendència de Iugoslàvia, que no ho va accep­tar de bon grat. Hi va haver guer­res a Eslovènia, Croàcia i Bòsnia, que el maig del 1992 van entrar a l’ONU, tot i que la guerra a Bòsnia va durar fins al 1995.

Amb els Jocs de Bar­ce­lona a tocar, alguns d’aquests països tenien més pressa a bus­car el reco­nei­xe­ment del COI que no el de l’ONU. Tot­hom volia estar el 25 de juliol amb la seva ban­dera i el nom escrit en un car­tell a la cerimònia d’inau­gu­ració dels Jocs de Bar­ce­lona. Ale­ma­nya no va supo­sar cap pro­blema. El 1991 ja havia com­pe­tit amb un equip unit en els mun­di­als d’atle­tisme i de natació. El 9 de juliol del 1991, tres set­ma­nes després de la fi de l’apart­heid, el COI va reconèixer el Comitè Olímpic de Sud-àfrica, absent dels Jocs des del 1960. Estònia, Letònia i Lituània van recu­pe­rar el seu lloc en el COI el setem­bre del 1991. Va ser una rein­te­gració i no un reco­nei­xe­ment perquè els tres països ja havien estat mem­bres del COI i havien com­pe­tit en els Jocs abans que l’URSS se’ls anne­xionés. A Bar­ce­lona també va com­pe­tir-hi l’ano­me­nat Equip Uni­fi­cat, for­mat per espor­tis­tes de repúbli­ques de l’antiga URSS. El pre­si­dent rus, Borís Ielt­sin, va renun­ciar a veure la ban­dera russa des­fi­lant tota sola a Bar­ce­lona. Els atle­tes de tots aquests països que havien anat decla­rant la seva inde­pendència durant l’any 1991 van estar repre­sen­tats per l’himne i la ban­dera olímpica.

Tot i el tras­bals geo­polític que va haver-hi durant l’olimpíada de Bar­ce­lona, als Jocs del 1992 només va haver-hi cinc equips que par­ti­ci­pes­sin per pri­mer cop en uns Jocs d’estiu: Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Namíbia i l’Equip Uni­fi­cat. La xifra més baixa de noves incor­po­ra­ci­ons des del 1976, any en què ho van fer tres equips.

El problema iugoslau.
El cas més complicat va ser el de Iugoslàvia, ja que les sancions de l’ONU també incloïen l’esport, i els esportistes del que quedava de Iugoslàvia –serbis, montenegrins i macedonis– no podien competir a Barcelona. El COI va arribar a un compromís amb les Nacions Unides i amb Iugoslàvia, que no podria participar en els esports d’equip però sí individualment, com a independents, vestits de blanc, sota bandera i himne olímpics.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)