No acos­tuma a fallar: si és estiu i cir­cu­les per una car­re­tera d’alta mun­ta­nya, tens força pos­si­bi­li­tats de tro­bar una vaca pas­se­jant per la car­re­tera. O més que pas­se­jant, lle­pant els vorals del pavi­ment.

I és que a l’hivern, si ha estat fred i ha nevat, és igual­ment segur que les lle­va­neus hau­ran tirat sal en aque­lla car­re­tera per la qual, per molt que hagi pogut ploure o no des del pas­sat hivern la sal encara per­dura en la rugo­si­tat del pavi­ment. I és aquesta sal la que ara, bus­quen els isards, les vaques o els cavalls. I això perquè passa? Doncs perquè la sal els agrada i molt. Això fa que a l'estiu, quan els ramats pas­tu­ren lliu­re­ment per l'alta mun­ta­nya, alguns exem­plars s'apro­pin als vorals de la via per lle­par-la. I sí, un cop hi són, sem­pre n'hi ha alguna que li dona per pas­se­jar fins i tot en direcció contrària i, com s'atre­vei­xen, a tra­ves­sar la car­re­tera o avançar-se entre elles sense posar l'inter­mi­tent.

La sal és un dels mine­rals impor­tants en la seva dieta i si l'ani­mal no la ingesta per via natu­ral, el que fan és forçar-ne la recerca. Així ho mana el seu ins­tint. Això també explica que els rama­ders, sovint, l’afe­gei­xin de forma forçada en forma de pedrota sòlida en els camps de pas­tura, cosa que per­met que s’hi apro­pin per lle­par-la.

Així i tot, i mal­grat que els rama­ders ja se’n cui­den de faci­li­tar-los l’accés a la sal a prop dels camps de pas­tura, un cop les vaques han detec­tat que també n’hi ha als vorals de les car­re­te­res, per què des­a­pro­fi­tar-la en la seva pas­se­jada mati­nal o de cap­ves­pre?

És per aquest motiu que al llarg de l’estiu, i men­tre les vaques pas­tu­ren pels prats del Piri­neu, ens podem tro­bar amb rela­tiva faci­li­tat alguna sor­presa ben grossa i mòbil al bell mig de la car­re­tera. Aquests dies, per exem­ple, és fàcil tor­bar-les a la colla de Toses, l'N-260.

Aquesta car­re­tera, com mol­tes altres de l'alta mun­ta­nya, reque­reix cir­cu­lar-hi amb pre­caució, o cosa que és el mateix, gau­dint dels pai­sat­ges, la flora i la fauna, i, per tant, és acon­se­lla­ble fer-ho sense pres­ses i així hi gua­nyem nosal­tres en segu­re­tat i els ani­mals que viuen a la mun­ta­nya en tran­quil·litat i bons ali­ments.