Roger Federer va posar ahir punt final a una carrera sublim de 24 anys. El magnífic O2 de Londres, ple com un ou malgrat els preus elevats i amb revendes estratosfèriques, va ser un escenari grandiloqüent que va engalanar un final de trajecte seguit amb expectació arreu del món. El vencedor de 20 grans eslams s’havia guanyat un homenatge merescut i el va disfrutar.

Al costat de Nadal, va jugar un partit de dobles de la Laver Cup –competició que ell mateix promou i en què Europa, que ha reunit els grans Federer, Nadal, Djokovic i Murray, el big four, s’enfronta a la resta del món– contra els nord-americans Frances Tiafoe i Jack Sock. El balear i el suís, que ja havien jugat junts en l’edició del 2017, han conreat una amistat a partir dels seus 40 duels, amb avantatge (16-24) per al manacorí, que li va pispar la final de Wimbledon 2008. “No tornarà a passar”, feia broma el suís. Federer va saludar amb un posat més aviat tens un per un tots els selectes membres de l’equip europeu abans de saltar per últim cop a la pista. El públic, embogit, va esclatar quan el va veure en una posada en escena ben dissenyada en què els rivals, Tiafoe-Sock, van sortir abans amb el seu capità John McEnroe al capdavant. El gran Stefan Edberg, un altre mite més afegit a la litúrgia, va fer el sorteig. La primera pilota que va tocar el geni de Basilea va ser una volea guanyadora marca de la casa. En el seu primer torn de servei també va exhibir un dels seus grans cops d’un catàleg infinit que a partir d’ara s’haurà de gaudir enllaunat.