La samarreta amb el número 8 de Víctor Tomàs passarà a formar part avui de la selecta vitrina del Palau Blaugrana, al costat d’altres llegendes de l’handbol del Barça. El 8 de Tomàs lluirà al costat del 2 d’Òscar Grau, el 4 de Xavier O’Callaghan, el 5 d’Enric Masip, el 7 d’Iñaki Urdangarin, el 14 de Joan Sagalés i el 16 de David Barrufet per integrar un set titular de molts quirats.

Ja fa dos anys i gairebé deu mesos del 3 de febrer del 2020, quan l’excapità blaugrana anunciava per sorpresa en una multitudinària roda de premsa que havia de deixar l’handbol a final d’aquell curs a causa d’una afectació cardíaca. En el mateix acte, el president d’aleshores, Josep Maria Bartomeu, confirmava que la samarreta de Tomàs passaria a engrossir l’aparador de la zona alta del Palau Blaugrana, al costat d’altres icones del barcelonisme. Ha passat molt temps. A partir d’aquí, va arribar la pandèmia i els plans de tothom se’n van anar en orris. Tomàs no es va poder acomiadar de l’afició des de la pista, tal com li hauria agradat, i sense saber-ho la final de copa del 2020 –el 9 de març a la Caja Mágica de Madrid– va disputar el seu últim partit com a capità blaugrana.

Avui ha arribat el gran dia. L’homenatge a Víctor Tomàs serà el colofó del gran clàssic de l’handbol europeu entre el Barça i el Kiel (20.45 h per Esport 3), en el partit corresponent a la vuitena jornada de la lliga de campions. “És cert que ha passat molt temps, però hi hagut la pandèmia pel mig. El club tenia la intenció de fer-ho a final de la temporada passada, però vaig ser jo que vaig preferir esperar. Preferia fer-ho amb calma, sense cap tipus de restriccions, perquè la gent no hagués de pensar en mascaretes ni en circuits dins el Palau. Estic content d’haver tingut aquesta paciència i d’haver-ho fet quan toca, amb un gran clàssic de l’handbol europeu i amb l’oportunitat que pugui venir molta gent a celebrar-ho amb mi”, assegura l’homenatjat. Tomàs no sap ben bé quin serà el format de l’acte, però està molt agraït per la predisposició del club. “La gent del Barça està fent un esforç per organitzar un acte que m’agradi. Estan molt pendents de mi i tinc moltes ganes de gaudir-ho al màxim. Jo només sé les demandes que havia fet al club. Tinc una espina clavada per no haver-me pogut retirar vestit de curt i segur que saltaré a la pista al final del partit. I també vull que la meva dona, els meus fills i els meus pares estiguin al meu costat en el moment de penjar la samarreta”, explica. Més enllà de les característiques de l’acte, el millor homenatge és que el Palau presentarà un magnific aspecte –ja fa una setmana que només resten entrades de poca visibilitat– per aplaudir la trajectòria d’un dels referents del Barça, amb 18 temporades al primer equip i 69 títols al seu palmarès, només darrere d’Aitor Egurrola (78) i David Barrufet (71).