Domini inicial

Jesús Velaco va plantejar la final amb molta intensitat, amb rotacions contínues per anar desgastant el rival. En 5 minuts, el Barça ja havia tingut diverses oportunitats i en la tercera Ferrão no va perdonar. Marcenio va connectar amb el pivot de Chapecó, que amb la seva característica mitja volta es va desfer del seu defensor i va clavar un cacau ajustat al pal, lluny de l’abast de Raúl Jerez. Abans del descans, Ferrão encara va tenir un parell d’oportunitats més per marcar. En la primera, la pilota es va estavellar a la creueta i, en la segona, el porter del Cartagena la va rebutjar amb els peus. El Barça, però, va trobar el premi a la persistència. Dyego, que ahir exercia de capità, va marcar el segon amb un potent xut de falta quan només faltaven 22 segons per a l’equador.

El Jimbee, amb Javier Mínguez com a jugador més incisiu, va sortir a totes en la segona meitat, però els blaugrana van tenir tres oportunitats claríssimes de contraatac gràcies a la recuperació de pilotes. Dyego i Adolfo, en dues ocasions, van tenir la possibilitat d’ampliar l’avantatge. La mala notícia per al Barça era que en el minut 6 de joc ja acumulava quatre faltes. El partit es descontrolava, el conjunt de Velasco entrava en bonus i Motta escurçava diferències (29’) amb un gol de doble penal, encara amb 11 minuts de joc. El partit estava obert i la final entrava en un nou escenari. En aquesta fase del partit, al conjunt blaugrana li va faltar serenor. Una pèrdua de Ferrão, probablement precedida de falta, va servir perquè el Cartagena sortís al contraatac i aconseguís l’empat després d’un xut de Mínguez en què la pilota entrava dins la porteria després de rebotar en el peu d’Antonio. La final encara tindria girs de guió inesperats. Ferrão va tornar a donar la iniciativa al Barça amb un gol de doble penal (37’) després d’una falta forçada per Dyego. L’alegria els duraria ben poc, als blaugrana. El Cartagena se la jugava amb el porter jugador i només va necessitar 45 segons per tornar a empatar amb un altre gol en pròpia porta, aquest cop de Coelho. La final se n’anava a la pròrroga. En la primera meitat del temps extra, va aparèixer Pito (43’) i, en la segona, Dídac Plana (44’), que va resultar providencial per aturar un potent xut de Mínguez.