Jo crec que sí. Era un grup força igua­lat, que ens per­me­tia sumar punts, però un cop vam arri­bar als vui­tens de final con­tra un rival com l’Aar­hus, doncs pot­ser no era d’espe­rar que passéssim l’eli­mi­natòria. Penso que l’objec­tiu a Europa ja està com­plert i ara toca gau­dir-ho.

Sobre­tot per l’estat i la dinàmica que portàvem, i no tant pel par­tit de l’anada, que també. A Gra­no­llers els pri­mers 50 minuts van ser clara­ment favo­ra­bles a l’Aar­hus i dei­xa­ven entre­veure la qua­li­tat del rival. L’equip va reac­ci­o­nar molt bé en els últims minuts i penso que aquí va ser on van per­dre l’eli­mi­natòria. A la tor­nada ja va ser una altra història. L’equip estava men­ta­lit­zat, sabia que podia i la veri­tat és que van treure for­ces encara no sé d’on.

Suposo que sí, però penso que ens tro­ba­rem amb el clar líder d’aquesta com­pe­tició, tot i que després hi ha una final a qua­tre i pot pas­sar de tot. És un equip que podria estar a la Cham­pi­ons tran­quil·lament, amb mol­tes estre­lles i molt bon nivell de joc. És dels rivals que fan por, però a la vegada també molta il·lusió. En tot cas, llui­ta­rem i com­pe­ti­rem al màxim.

Sí, la por­te­ria és capaç de fer tor­nar boig el teu atac. Els veus jugar i veus un joc que s’entén ràpida­ment. No neces­si­ten gai­res vari­ants perquè amb poca cosa ja fan. Tenen extrems que et fan gols en un pam des de la can­to­nada, juga­dors extre­ma­da­ment con­tun­dents i forts a la defensa que et costa moltíssim superar. Cor­ren com ani­mals. És un equip que real­ment fa por.

En el calen­dari hi ha dates que no et donen temps de fer res. Hi ha com­pe­ti­ci­ons que tenen poc marge. Les eli­mi­natòries de la copa del Rei evi­dent­ment s’han de fer abans de la fase final. Com més aviat sigui la fase final de la copa del Rei, més dens serà el calen­dari. La copa Aso­bal s’ha de jugar al final de la pri­mera volta. Com més tri­guis, menys sen­tit té. Al final amb els com­pro­mi­sos de selec­ci­ons i com que estàvem vius a totes les com­pe­ti­ci­ons, ens ha tocat aquest calen­dari. Ara, en que­dar fora de la fase final de la copa del Rei, tin­drem una set­mana més per des­can­sar d’aquí a dues o tres set­ma­nes. És una llàstima perquè els juga­dors al final són els que ho patei­xen, i hi ha risc de lesi­ons. A més, tam­poc és un esport en què tin­guis un xàrter a la sor­tida del pavelló per por­tar-te. Dis­sabte vam jugar a les vuit del ves­pre a Conca, vam tor­nar a altes hores de la mati­nada amb autobús i tot just dilluns ens vam posar a pre­pa­rar el par­tit con­tra el Flens­burg. Aquesta és la rea­li­tat de la nos­tra pre­pa­ració de par­tit.

Asso­lit l’objec­tiu d’Europa i tot i la il·lusió que ens fa jugar con­tra el Flens­burg, ara estem més pre­o­cu­pats per inten­tar recu­pe­rar el segon lloc en l’Aso­bal. Teníem un avan­tatge que ens havíem gua­nyat en la pri­mera volta, i això ens man­te­nia segons, però ara ja ens han atra­pat.

Si fóssim capaços de ser segons, penso que podria ser un mira­cle. L’any pas­sat ja vam ser segons, però jugant només dues eli­mi­natòries prèvies de la lliga euro­pea. Arri­bar a quarts de la lliga euro­pea i aca­bar segons de l’Aso­bal penso que es podria qua­li­fi­car de mira­cle. L’equip ara mateix està aga­fat amb pin­ces i estem patint per com­pe­tir cada par­tit i que cap juga­dor acabi amb lesi­ons. El pro­blema és que cada any diem el mateix i sem­bla que sigui nor­mal, i real­ment no ho és. Tenim molts juga­dors als quals, per edat, pot­ser els toca­ria estar en el segon equip. Amb aques­tes difi­cul­tats i aquest volum de par­tits, penso que no hem d’assu­mir el rol d’un equip que pugui man­te­nir això durant molt temps. Ho estem fent i els juga­dors estan donant la cara, però és extre­ma­da­ment difícil.

Sí, el recanvi del Pol és el Bruno Reguart i ens està aju­dant molt. L’Anto­nio García, amb la seva edat i la quan­ti­tat de minuts que està jugant, està ren­dint molt bé. Jan Gurri ha fet un pas­set enda­vant i en David Roca també. Els joves de la pri­mera línia, quan se’ls demana, també estan al nivell. I penso en juga­dors com el Fer­ran Cas­ti­llo. L’equip està bé; tot i això, patim i defen­si­va­ment cada cop costa més man­te­nir aquest nivell d’inten­si­tat i con­tundència. No estan sor­tint els resul­tats de la pri­mera volta, així que encara se’ls ha de dema­nar més i hem de seguir avançant.

Són barats perquè les fit­xes que nosal­tres el podem pagar no són gaire altes. Per a nosal­tres són juga­dors molt valu­o­sos. El fet que tu tin­guis un juga­dor com en Pol Valera, com fins ara, o un Jan Gurri amb con­trac­tes bai­xos és perquè es tracta dels seus pri­mers con­trac­tes, però en canvi et ren­dei­xen per sobre del que cos­ten. Per això et pots man­te­nir com­pe­ti­ti­va­ment on et man­tens. Si has d’anar a bus­car a fora juga­dors de les matei­xes pres­ta­ci­ons, has de pagar molt més. El gran avan­tatge que tenim és que són juga­dors de casa i estan com­pro­me­sos amb el club. Sig­nen un con­tracte apos­tant per la seva for­mació a l’elit amb nosal­tres. A la llarga aca­ben ren­dint per sobre d’aquest preu, i això és el que ens fa més com­pe­ti­tius sense tenir un gran pres­su­post.