Jo crec que sí. Era un grup força igualat, que ens permetia sumar punts, però un cop vam arribar als vuitens de final contra un rival com l’Aarhus, doncs potser no era d’esperar que passéssim l’eliminatòria. Penso que l’objectiu a Europa ja està complert i ara toca gaudir-ho.

Sobretot per l’estat i la dinàmica que portàvem, i no tant pel partit de l’anada, que també. A Granollers els primers 50 minuts van ser clarament favorables a l’Aarhus i deixaven entreveure la qualitat del rival. L’equip va reaccionar molt bé en els últims minuts i penso que aquí va ser on van perdre l’eliminatòria. A la tornada ja va ser una altra història. L’equip estava mentalitzat, sabia que podia i la veritat és que van treure forces encara no sé d’on.

Suposo que sí, però penso que ens trobarem amb el clar líder d’aquesta competició, tot i que després hi ha una final a quatre i pot passar de tot. És un equip que podria estar a la Champions tranquil·lament, amb moltes estrelles i molt bon nivell de joc. És dels rivals que fan por, però a la vegada també molta il·lusió. En tot cas, lluitarem i competirem al màxim.

Sí, la porteria és capaç de fer tornar boig el teu atac. Els veus jugar i veus un joc que s’entén ràpidament. No necessiten gaires variants perquè amb poca cosa ja fan. Tenen extrems que et fan gols en un pam des de la cantonada, jugadors extremadament contundents i forts a la defensa que et costa moltíssim superar. Corren com animals. És un equip que realment fa por.

En el calendari hi ha dates que no et donen temps de fer res. Hi ha competicions que tenen poc marge. Les eliminatòries de la copa del Rei evidentment s’han de fer abans de la fase final. Com més aviat sigui la fase final de la copa del Rei, més dens serà el calendari. La copa Asobal s’ha de jugar al final de la primera volta. Com més triguis, menys sentit té. Al final amb els compromisos de seleccions i com que estàvem vius a totes les competicions, ens ha tocat aquest calendari. Ara, en quedar fora de la fase final de la copa del Rei, tindrem una setmana més per descansar d’aquí a dues o tres setmanes. És una llàstima perquè els jugadors al final són els que ho pateixen, i hi ha risc de lesions. A més, tampoc és un esport en què tinguis un xàrter a la sortida del pavelló per portar-te. Dissabte vam jugar a les vuit del vespre a Conca, vam tornar a altes hores de la matinada amb autobús i tot just dilluns ens vam posar a preparar el partit contra el Flensburg. Aquesta és la realitat de la nostra preparació de partit.

Assolit l’objectiu d’Europa i tot i la il·lusió que ens fa jugar contra el Flensburg, ara estem més preocupats per intentar recuperar el segon lloc en l’Asobal. Teníem un avantatge que ens havíem guanyat en la primera volta, i això ens mantenia segons, però ara ja ens han atrapat.

Si fóssim capaços de ser segons, penso que podria ser un miracle. L’any passat ja vam ser segons, però jugant només dues eliminatòries prèvies de la lliga europea. Arribar a quarts de la lliga europea i acabar segons de l’Asobal penso que es podria qualificar de miracle. L’equip ara mateix està agafat amb pinces i estem patint per competir cada partit i que cap jugador acabi amb lesions. El problema és que cada any diem el mateix i sembla que sigui normal, i realment no ho és. Tenim molts jugadors als quals, per edat, potser els tocaria estar en el segon equip. Amb aquestes dificultats i aquest volum de partits, penso que no hem d’assumir el rol d’un equip que pugui mantenir això durant molt temps. Ho estem fent i els jugadors estan donant la cara, però és extremadament difícil.

Sí, el recanvi del Pol és el Bruno Reguart i ens està ajudant molt. L’Antonio García, amb la seva edat i la quantitat de minuts que està jugant, està rendint molt bé. Jan Gurri ha fet un passet endavant i en David Roca també. Els joves de la primera línia, quan se’ls demana, també estan al nivell. I penso en jugadors com el Ferran Castillo. L’equip està bé; tot i això, patim i defensivament cada cop costa més mantenir aquest nivell d’intensitat i contundència. No estan sortint els resultats de la primera volta, així que encara se’ls ha de demanar més i hem de seguir avançant.

Són barats perquè les fitxes que nosaltres el podem pagar no són gaire altes. Per a nosaltres són jugadors molt valuosos. El fet que tu tinguis un jugador com en Pol Valera, com fins ara, o un Jan Gurri amb contractes baixos és perquè es tracta dels seus primers contractes, però en canvi et rendeixen per sobre del que costen. Per això et pots mantenir competitivament on et mantens. Si has d’anar a buscar a fora jugadors de les mateixes prestacions, has de pagar molt més. El gran avantatge que tenim és que són jugadors de casa i estan compromesos amb el club. Signen un contracte apostant per la seva formació a l’elit amb nosaltres. A la llarga acaben rendint per sobre d’aquest preu, i això és el que ens fa més competitius sense tenir un gran pressupost.