Thierno Diallo (Egiba Manresa) ha estat una de les notes positives de l’europeu d’Antalya. El seu desè lloc en el concurs complet i el tercer en la final de paral·leles l’han convertit en el gran referent de l’equip espanyol, que tenia la important baixa de Joel Plata (CG Sant Boi), encara convalescent de l’accident de trànsit de Portugal. Originari de Guinea Conakry, Diallo ha anat cremant etapes des que va ser captat a la mateixa escola a través d’uns plans de promoció que organitzava l’Ajuntament de Manresa. Amb només 15 anys, quan va adquirir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa, es va instal·lar a la Blume de Madrid i des d’aleshores ha anat creixent fins ara, que amb 22 és un dels baluards de la selecció espanyola, aspirant a tornar-se a guanyar la plaça per als Jocs Olímpics de París.
Quin era el seu objectiu en l’europeu d’Antalya?
Les expectatives s’han superat amb escreix. L’únic objectiu que tenia al cap era intentar col·locar-me en la final dels 24 millors del concurs complet, perquè era la primera vegada que ho feia en un gran campionat internacional. La resta ha estat glòria. Ha estat el millor campionat de tota la meva carrera.
Quan va acabar la final de paral·leles, ho va celebrar efusivament. Ja es veia al podi?
No, era perquè sabia que havia fet un molt bon exercici sencer i havia millorat l’execució del primer dia. No sabia si em valdria per pujar al podi, però ho vaig celebrar amb molt d’entusiasme perquè havia millorat l’exercici de la qualificació.
És un exercici que encara no havia fet gaires vegades, oi?
De fet, en competició era l’estrena. Era la primera vegada i, per tant, encara pot sortir millor.
Amb aquest campionat, ha guanyat molts galons dins l’equip espanyol.
Com a equip, l’objectiu en aquest campionat era quedar entre els sis primers i és el que vam aconseguir. I, individualment, el repte era classificar-nos per a la final dels 24 millors. Les finals per aparells han estat una sorpresa per a tots. Sabíem que teníem exercicis competents, però el fet de no haver-los pogut fer en campionats feia que no tinguéssim precedents per marcar-nos objectius.
En tot cas, segur que serà un estímul amb vista als pròxims reptes.
Sí, aquests resultats em donen un plus de motivació i segur que ens prepararem amb més força amb vista al mundial d’Anvers, on ens juguem la plaça per als Jocs de París.
On creu que té més marge de creixement?
Encara puc controlar millor les emocions i clavar les sortides, que això és molt important en les finals, com s’ha pogut veure, i, fins i tot, introduir alguna dificultat més. Puc millorar en els sis aparells.
Quina fita li agradaria assolir en la gimnàstica?
M’agradaria que tot l’equip es classifiqués per als Jocs de París [ja ho van fer en els de Tòquio] i, després, poder ser en la final olímpica dels 24 millors.
Quin és el seu gran referent?
El japonès Daiki Hashimoto, l’actual campió olímpic, és el meu gimnasta favorit.
Canviem de tema. Era en el mateix vehicle accidentat a Portugal en què es va lesionar Joel Plata. Com ho recorda?
Va ser un xoc molt gran, la veritat. Per sort, va quedar en un ensurt molt gran, tot i que el que en va sortir més malparat va ser en Joel. Jo només em vaig fer una petita rascada al coll, pel cinturó, i res més.
Se l’ha trobat a faltar en aquest campionat?
En Joel és un gimnasta que ens dona moltes notes i molt altes. S’ha notat una mica, però jo he fet el que he estat treballant i ho he intentat fer de la millor manera possible. Aquesta setmana l’he vist per Madrid. Encara va amb cadira de rodes, però la recuperació va a bon ritme i ja comença a fer condicionament físic.