Les lesi­ons for­men part del dia a dia de qual­se­vol equip, sigui pro­fes­si­o­nal o ama­teur. El que sorprèn més, però, és que els espor­tis­tes infan­tils i juve­nils, en molts casos sense encara haver asso­lit el nivell d’exigència més alt, patei­xen de forma cada vegada més pro­ble­mes freqüents de salut rela­ci­o­nats amb la pràctica espor­tiva. Així ho demos­tra un estudi fet en el marc del pro­jecte SONAR de la Uni­ver­si­tat de Vic-Uni­ver­si­tat Cen­tral de Cata­lu­nya i el Col·legi de Pro­fes­si­o­nals de l’Acti­vi­tat Física i de l’Esport de Cata­lu­nya, en què s’asse­gura que, en una tem­po­rada espor­tiva, un 41% de les noies que prac­ti­quen esports d’equip patei­xen algun tipus de lesió que reque­reix atenció mèdica. Una xifra que pot arri­bar fins al 60% si també es té en compte les que opten per no anar al metge i només fer trac­ta­ment fisi­o­te­rapèutic. El tre­ball, basat en una enquesta feta a més de 1.200 noies d’entre 11 i 21 anys que prac­ti­quen alguns dels esports col·lec­tius amb més segui­ment, revela que el bàsquet és l’esport amb un major per­cen­tatge de juga­do­res lesi­o­na­des (48%), seguit del fut­bol (38%) i el volei­bol (30%). Segons l’inves­ti­ga­dor prin­ci­pal de l’estudi, Javier Peña, un dels prin­ci­pals motius d’aquest alt per­cen­tatge de juga­do­res lesi­o­na­des en l’etapa de for­mació és que “no s’estan pre­nent totes les mesu­res necessàries”: “Molts clubs no fan pre­pa­ració física, ni tre­balls de pro­to­col de pre­venció i no cui­den els aspec­tes d’entre­na­ment invi­si­ble. Mol­tes vega­des perquè la per­sona que és al vol­tant de les espor­tis­tes no té l’edu­cació ade­quada per poder tre­ba­llar aquests con­tin­guts”, asse­gura Peña. Jordi Padró, coor­di­na­dor del pro­jecte SONAR en el Club Volei­bol Sant Cugat, hi afe­geix que “falta for­mació en tot el que tra­di­ci­o­nal­ment s’ha cre­gut que no forma part de l’esport; inten­tar donar aquesta importància a una cosa que sabem que és inhe­rent a l’esport és vital”.

La zona anatòmica més lesi­o­nada acos­tuma a ser el tur­mell (35,5%), seguit del genoll (17%), les mans o dits (13,6%), el tendó d’Aquil·les (6%) i el canell (5,5%), entre d’altres. La majo­ria d’aques­tes lesi­ons es pro­du­ei­xen durant l’entre­na­ment i en situ­a­ci­ons sense cap mena de con­tacte. Mol­tes es podrien evi­tar o, si més no, ser menys seve­res, amb una bona pre­pa­ració física al dar­rere. “Hi ha més lesi­ons en noies que en nois perquè encara hi ha la cul­tura que elles han d’endar­re­rir la seva pre­pa­ració física. I és al con­trari: l’hau­rien d’avançar. Sis mesos abans de fer l’esti­rada, ja n’hau­rien de començar a fer i s’estal­vi­a­rien mol­tes lesi­ons. Els infants, a par­tir dels 8 anys, poden anar al gimnàs tran­quil·lament. Això sí, fent coses adap­ta­des a la seva edat, nivell de força i carac­terísti­ques par­ti­cu­lars”, afirma Javier Peña.

L’estudi també cons­tata que l’espe­ci­a­lit­zació espor­tiva precoç també n’és una de les cau­ses. “A Cata­lu­nya, els nois i les noies comen­cen a prac­ti­car només una moda­li­tat espor­tiva molt abans, i és total­ment des­a­con­se­lla­ble. Si comen­ces amb 8 anys a jugar a bàsquet i als 14 encara ho fas, i has repe­tit la mateixa acció una vegada i una altra i no tens la pre­pa­ració ade­quada, arriba un moment que aque­lla estruc­tura no suporta que esti­guis fent sem­pre el mateix movi­ment”, explica Peña. És per això que reco­mana prac­ti­car, com a mínim, dues moda­li­tats espor­ti­ves. Per la seva banda, Jordi Padró, posa el focus en el “grau d’exigència en els entre­na­ments i la com­pe­tició en edats cada vegada més pri­me­ren­ques”.

Pro­jec­tes com ara el SONAR, una eina que moni­tora les lesi­ons espor­ti­ves que hi ha en un club, per­met que aquests puguin tenir una visió objec­tiva i ben con­tex­tu­a­lit­zada i, així, treure’n un apre­nen­tatge per saber apli­car millor les estratègies que calen per poder pre­ve­nir lesi­ons. “Aques­tes eines ens aju­den a ser cohe­rents amb el tre­ball que hem de fer i inci­dir real­ment en allò que pot dis­mi­nuir la nos­tra incidència de lesi­ons”, afirma Padró, que també creu que les famílies han de fer més peda­go­gia a les seves juga­do­res perquè aques­tes facin esport envol­ta­des de bons hàbits, quant a la nutrició i el des­cans per evi­tar pos­si­bles lesi­ons.