Les lesions formen part del dia a dia de qualsevol equip, sigui professional o amateur. El que sorprèn més, però, és que els esportistes infantils i juvenils, en molts casos sense encara haver assolit el nivell d’exigència més alt, pateixen de forma cada vegada més problemes freqüents de salut relacionats amb la pràctica esportiva. Així ho demostra un estudi fet en el marc del projecte SONAR de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya, en què s’assegura que, en una temporada esportiva, un 41% de les noies que practiquen esports d’equip pateixen algun tipus de lesió que requereix atenció mèdica. Una xifra que pot arribar fins al 60% si també es té en compte les que opten per no anar al metge i només fer tractament fisioterapèutic. El treball, basat en una enquesta feta a més de 1.200 noies d’entre 11 i 21 anys que practiquen alguns dels esports col·lectius amb més seguiment, revela que el bàsquet és l’esport amb un major percentatge de jugadores lesionades (48%), seguit del futbol (38%) i el voleibol (30%). Segons l’investigador principal de l’estudi, Javier Peña, un dels principals motius d’aquest alt percentatge de jugadores lesionades en l’etapa de formació és que “no s’estan prenent totes les mesures necessàries”: “Molts clubs no fan preparació física, ni treballs de protocol de prevenció i no cuiden els aspectes d’entrenament invisible. Moltes vegades perquè la persona que és al voltant de les esportistes no té l’educació adequada per poder treballar aquests continguts”, assegura Peña. Jordi Padró, coordinador del projecte SONAR en el Club Voleibol Sant Cugat, hi afegeix que “falta formació en tot el que tradicionalment s’ha cregut que no forma part de l’esport; intentar donar aquesta importància a una cosa que sabem que és inherent a l’esport és vital”.

La zona anatòmica més lesionada acostuma a ser el turmell (35,5%), seguit del genoll (17%), les mans o dits (13,6%), el tendó d’Aquil·les (6%) i el canell (5,5%), entre d’altres. La majoria d’aquestes lesions es produeixen durant l’entrenament i en situacions sense cap mena de contacte. Moltes es podrien evitar o, si més no, ser menys severes, amb una bona preparació física al darrere. “Hi ha més lesions en noies que en nois perquè encara hi ha la cultura que elles han d’endarrerir la seva preparació física. I és al contrari: l’haurien d’avançar. Sis mesos abans de fer l’estirada, ja n’haurien de començar a fer i s’estalviarien moltes lesions. Els infants, a partir dels 8 anys, poden anar al gimnàs tranquil·lament. Això sí, fent coses adaptades a la seva edat, nivell de força i característiques particulars”, afirma Javier Peña.

L’estudi també constata que l’especialització esportiva precoç també n’és una de les causes. “A Catalunya, els nois i les noies comencen a practicar només una modalitat esportiva molt abans, i és totalment desaconsellable. Si comences amb 8 anys a jugar a bàsquet i als 14 encara ho fas, i has repetit la mateixa acció una vegada i una altra i no tens la preparació adequada, arriba un moment que aquella estructura no suporta que estiguis fent sempre el mateix moviment”, explica Peña. És per això que recomana practicar, com a mínim, dues modalitats esportives. Per la seva banda, Jordi Padró, posa el focus en el “grau d’exigència en els entrenaments i la competició en edats cada vegada més primerenques”.

Projectes com ara el SONAR, una eina que monitora les lesions esportives que hi ha en un club, permet que aquests puguin tenir una visió objectiva i ben contextualitzada i, així, treure’n un aprenentatge per saber aplicar millor les estratègies que calen per poder prevenir lesions. “Aquestes eines ens ajuden a ser coherents amb el treball que hem de fer i incidir realment en allò que pot disminuir la nostra incidència de lesions”, afirma Padró, que també creu que les famílies han de fer més pedagogia a les seves jugadores perquè aquestes facin esport envoltades de bons hàbits, quant a la nutrició i el descans per evitar possibles lesions.