“Som un grup molt unit i això es nota a la pista”

“Des de la fita de Flensburg, tothom parla de nosaltres. Si juguem amb la fluïdesa de les últimes eliminatòries europees, tindrem possibilitats contra el Göppingen”

“És molt especial jugar envoltat de tants joves”

Antonio García, abans de l’entrenament de dimarts al Palau d’Esports de Granollers XAVIER SOLANAS / BMG.

L’Antonio Rama em dona la confiança necessària perquè jo pugui jugar com ho estic fent, amb una maduresa i una seguretat que mai havia tingut

Xavier Agustí - granollers

Antonio García Robledo (la Llagosta, 1984) és el capità i un dels grans referents del Fraikin BM Granollers, que ha sacsejat la lliga europea amb la seva classificació per a la final a quatre del cap de setmana vinent a Flensburg. En els quarts de final van eliminar el club amfitrió (27-35) amb una exhibició en tota regla que va rebre l’admiració unànime de tot l’handbol continental. Després de la fita al Flens-Arena, el conjunt granollerí ja no es posa límits. El primer escull serà dissabte contra el Göppingen alemany (18 h), en espera del que passi en la semifinal entre el Montpeller i el Füchse de Berlín (15.30 h). Als 39 anys, García, amb experiència en alguns dels gegants d’Europa, viu amb molta il·lusió aquesta cita històrica per al BM Granollers, com qualsevol dels joves valors de la plantilla comandada pel seu gran amic a la banqueta, Antonio Rama.

El 2010 va jugar la final de la recopa contra el Gummersbach. La fase final de la copa EHF del 2016 la va viure des de la distància, amb el traspàs entre el Pick Szeged i el Copenhaguen. Amb les voltes que ha donat, s’esperava tornar a jugar una fase final de competició europea amb la samarreta granollerina?

Si m’ho haguessis preguntat el 2010, t’hauria dit que segur que hi tornaríem. Jo era força jove i el club, econòmicament parlant, aleshores anava cap amunt. Però des que vaig tornar en la meva última etapa, ara fa tres anys, no m’hauria imaginat mai que jugaríem una final a quatre europea. Els fets estan contradient el que jo realment pensava i possiblement estem vivint els millors anys del BM Granollers en aquest segle XXI.

La seva gesta al Flens-Arena va traspassar fronteres. Van rebre elogis unànimes de tot l’handbol europeu. Com ho han viscut dins l’equip?

Doncs amb molt d’orgull i gaudint-ho molt. Sempre ens queixem que no hi ha gaire seguiment de l’handbol i sobretot aquí a Granollers, que sempre estàs una mica a l’ombra del Barça. A partir d’aquesta fita a Flensburg, però, tothom parla de nosaltres. Hem rebut felicitacions d’aquí i de fora. Se’ns ha vist en tots els països europeus amb tradició d’handbol. Jugadors, entrenadors i periodistes ens han fet arribar que van gaudir molt d’aquell partit i han pogut comprovar que aquí a Granollers encara hi ha un gran nivell d’handbol.

Què em destacaria del Frisch Auf Göppingen?

Tenen moltíssims jugadors de qualitat i de gran experiència internacional. Jugadors com Jaka Malus, Tim Kneule o Blaz Blagotinsek estan acostumats a competir en campionats de seleccions o en finals europees de clubs. En tot cas, penso que amb les nostres armes podem tenir les nostres possibilitats. Ens hem de centrar en les nostres variants tàctiques col·lectives perquè si tenim l’encert i la fluïdesa que vam exhibir a Flensburg, i fins i tot a Aarhus, els podem vèncer.

Què li diu el fet que ocupin el catorzè lloc de la Bundesliga?

És sorprenent, però és que a la lliga alemanya tots els equips disposen de grans plantilles. A la lliga europea, en canvi, han tingut molt bona trajectòria i han guanyat contra equips com el Montpeller o el Nexe amb certa facilitat.

Com veu l’altra eliminatòria entre el Füchse i el Montpeller?

Doncs és una semifinal que podria ser perfectament de la Champions perquè disposen de plantilles per guanyar tant la lliga alemanya com la francesa.

Com és la convivència al vestidor amb tants jugadors 20 anys més joves?

Tothom m’ho pregunta i se sorprenen quan els dic que la relació és molt bona. M’ho passo igual de bé que si tingués la seva edat. Ells em respecten i m’admiren, i jo tinc les mateixes sensacions cap a ells. Som un grup molt unit i això es nota a la pista. M’ho passo molt bé amb ells.

Molts d’aquests joves es concentren en la primera línia. Sembla que tenen bona entesa.

Són companys de posició, i hem d’aprendre els uns dels altres, i això per a mi és molt especial. Hi ha jugadors que vaig tenir fa alguns anys al meu campus, quan eren nens, o sigui que imagina’t. Amb 39 anys intento fer les coses al màxim de bé possible i suposo que em deuen veure com un exemple a seguir. Però jo també aprenc coses d’en Jan [Gurri], d’en Bruno [Reguart], d’en Yusuf [Faruk] o d’en Pol [Valera], quan hi era. Són jugadors amb moltíssima qualitat, que fan coses que jo amb 20 anys no feia, i també haig d’aprendre d’ells.

Quina vinculació té amb Antonio Rama?

Doncs genial perquè és un dels meus millors amics. Em dona la confiança necessària perquè jo pugui jugar com ho estic fent, amb una maduresa i una seguretat que mai havia tingut. Ell és la base més important perquè el projecte que tenim a Granollers vagi creixent dia rere dia. Li estic molt agraït perquè jo també estic creixent al seu costat.

I quin és el secret per mantenir aquest nivell de joc vorejant els 40 anys?

Gaudir de cada dia, sense pensar més enllà. M’ho passo molt bé entrenant-me, anant al gimnàs i cuidant-me. Si a sobre les coses esportivament van bé i l’entorn també acompanya, tot ajuda a seguir amb l’empenta necessària per continuar jugant. La seguretat i confiança que em donen els companys, els entrenadors i tot el club també és primordial per poder jugar com ho estic fent.

Amb els moviments que hi haurà a l’equip amb vista al curs vinent, pensa que es podrà mantenir el nivell?

Cada final de temporada dic que no, que serà molt complicat igualar el que hem fet l’any anterior, i després arriba el mes de maig i ens hem superat. Serà molt difícil, però confio també en el treball de l’equip, del cos tècnic i del club perquè el rendiment continuï millorant.

Havent donat tantes voltes per Europa, coneix molts clubs d’on surtin tants grans jugadors com el Granollers?

Penso que no. Hi ha molts clubs que tenen molts jugadors joves, però que aportin tant a l’equip com ho fan a Granollers no n’hi ha. Ara mateix a la plantilla potser el 80% som gent d’aquí, i això és molt complicat de trobar.

Com porta el fet de compaginar la seva faceta de jugador d’handbol amb la regidoria d’Esports de la Llagosta?

La veritat és que ho tinc en un segon pla. Hi soc des del 2019. Van pensar en mi com a referent per impulsar l’esport local. Haig de donar les gràcies als tècnics d’esports de l’Ajuntament, que és on em focalitzo, i també als companys de partit [PSC] perquè em donen molta flexibilitat i m’alliberen de les qüestions més polítiques.