No és d’eixe món, que diria Raimon. Quan arriben les gran cites, tant se val com estigui en les setmanes prèvies, Novak Djokovic, l’home amb més títols de gran eslam de la història en el tennis masculí després de vèncer diumenge el noruec Casper Ruud (23), troba la inspiració en el seu interior a partir d’una tècnica depurada i treballada –a París ha confirmat la millora del cop de dreta que ja va exhibir en el títol a Austràlia el gener passat– i salta a la jugular dels rivals, que li tenen pànic. Les absències en els tornejos Masters 1.000 dels Estats Units –Miami i Indian Wells– encara pel tema de la vacunació i la deficient gira de terra batuda europea sense alegries –derrota en els quarts de Roma contra Rune i en els vuitens de Montecarlo contra Musetti– no han impedit que el serbi atemoreixi de nou els seus rivals a Roland Garros i signi el tricampionat a l’argila de París en set finals. “És la muntanya més alta que m’ha tocat escalar”, admet el balcànic en referència a les dificultats que ha tingut sempre per vèncer al temple de la terra batuda, un escenari on l’enguany absent per lesió Rafa Nadal hi té la mà trencada, amb 14 títols. El duel de pistolers de semifinals amb l’impetuós Carlos Alcaraz, a qui ahir va pispar el número 1 del tennis mundial, va ser un exemple del malestar que provoca el balcànic a l’estómac dels rivals. El jove murcià va acabar amb rampes, presa dels nervis, i va admetre amb la seva habitual espontaneïtat que jugar contra Nole li havia pesat.

Amb 36 anys que no ho semblen i un físic fora de sèrie –és un dels jugadors més elàstics del circuit i sempre ha afegit al seu talent els mètodes de preparació, alimentació i recuperació més avantguardistes–, Djokovic té ben enfilats els seus objectius a partir d’un full de ruta mesurat a les seves circumstàncies vitals. Les seves prioritats passen ara pels tornejos de Grand Slam, que són els que li donen notorietat. Destriant el gra de la palla, per tant, ja va avançar que no jugarà cap torneig sobre herba abans i se centrarà en l’assalt a Wimbledon, el seu pròxim gran objectiu, en un torneig que ha conquerit set vegades. “ Per què he de pensar que el meu camí s’ha acabat si encara estic guanyant grans eslams? Tinc ganes de Wimbledon. Marxaré a Londres aviat per preparar bé el torneig”, avançava diumenge amb serenor i determinació en la roda de premsa posterior a l’èxit, una compareixença en què va saber contenir l’eufòria quan li van fer la clàssica pregunta sobre si ara, amb els 23 grans eslams, ja es considerava el millor de sempre: “No vull dir que soc el millor de la història perquè seria una falta de respecte pels jugadors d’altres èpoques. No soc jo qui ho ha de dir. Quan es parla d’història es parla dels grans eslams i de les setmanes com a número 1, i jo he batut tots dos rècords.” Efectivament, Nole ja va desbancar Roger Federer –310 setmanes– i ahir va iniciar la seva setmana número 388.