El 110è Tour de França era en les seves dues primeres setmanes el més igualat i emocionant de l’era moderna, perquè superats els 2.500 quilòmetres els dos darrers homes en entrar a París de groc estaven separats per només 10 segons. La CRI de 22,4 km ja forma part de la història del ciclisme, perquè Jonas Vingegaard (1996) hi va aconseguir la victòria amb 1:38 de marge respecte Tadej Pogacar (UAE) i 2:51 sobre Wout Van Aert, segon i tercer. Els múltiples guanyadors del Tour com Jacques Anquetil (1957 i 61-64) , Miguel Induarin (1991-95) i Lance Armstrong (desposseït per dopatge, 1999-2005) son els anteriors guanyadors d’una crono amb més d’un minut d’avantatge sobre el segon, tot i que les distàncies eren molt majors.

Vingegaard fa el recorregut a 41,2 km/h. Pogacar a 39,3 i Van Aert a 37,9. Cada minut li treu 3 segons a l’eslovè i, en la pujada de 6,3 quilòmetres, amb un port de 2a que fa 2,5 km amb un desnivell mitjà del 9,4% i rampes de l’11 és el més ràpid perquè ho fa en 13:21, a 28,3 km/h de mitjana. Només Giulio Ciccone (Lidl) el seupera en el tram específic de 2,8 km que la cursa establia com a puntuable per a la muntanya. L’italià el fa en 3 segons menys amb l’objectiu de desempatar amb Neilson Po·less (EF), que duia el mallot puntejat. El danès, que no va canviar de bici a diferència de Pogacar, va fer la crono amb un plat de 56 dents (Pougi 58).