El desencadenant

Politt es despenjava del grup capdavanter perquè se li trencava la cadena, al quilòmetre 82, quan el marge era d’un minut. L’esprint intermedi provocava unes acceleracions al pilot liderades per Mathieu van der Poel i Jasper Philipsen (Alpecin), que acabaven amb diversos talls i 29 homes contactant amb la fuga, de la qual Simon Clarke (Israel) i Campenaerts agafaven uns metres. Els dos corredors mantenien un pols amb els de l’Uno-X, que tenien quatre homes en el segon grup.

Els problemes musculars de Clarke deixaven Campenaerts sol a 33 km per acabar, mentre Kasper Asgreen (Soudal), Matej Mohoric (Bahrain) i Ben O’Connor (Ag2r) saltaven del grup i el superaven al peu del a Costa d’Ivory, a 30.

La baixada del port permetia que es formés un grup de nou perseguidors: Pedersen, Van der Poel, Philipsen, Zimmermann, Bettiol, Laporte, Trentin, Mezgec i Pidcock. La diferència a 10 quilòmetres era mig minut, 9:30 respecte el grup del mallot groc. L’entesa al davant els permetia consolidar el mig minut i, a 500 metres, O’Connor arrencava i eren Asgreen i Mohoric els que es jugaven el triomf a un cop de ronyó, favorable per a l’eslovè.