La tanda de penals va allu­nyar la selecció de Miki Oca del segon or mun­dial del seu pal­marès. El com­pe­ti­tiu com­bi­nat dels Països Bai­xos es va inter­po­sar en el camí de l’equip espa­nyol, amb dotze juga­do­res cata­la­nes i dues de madri­le­nyes, que tor­nava a aspi­rar a la glòria després del títol asso­lit a les Ber­nat Picor­nell ara fa deu anys, en l’edició de Bar­ce­lona 2013. Les cam­pi­o­nes euro­pees, lide­ra­des per Judith Forca (5 gols), sem­pre van donar la cara i van reac­ci­o­nar quan esta­ven lite­ral­ment con­tra les cor­des a l’inici de l’últim quart (10-7). L’esquer­rana del CN Saba­dell va forçar els penals a 15 segons del desen­llaç, però un xut al pal de Bea Ortiz des del punt fatídic va ser­vir el títol en safata a les oranje, que no van errar cap dels cinc llançaments. Com en l’edició de Buda­pest el 2017 i la de Gwangju el 2019, ales­ho­res amb els Estats Units com a botxí, Espa­nya es va haver de con­for­mar amb la plata, però amb el bit­llet olímpic per a París al sarró.

La con­nexió entre Judith Forca i Maica García va ence­tar la final en el pri­mer atac del par­tit. La reacció de les oranje va ser imme­di­ata. Una tran­sició rubri­cada per Simone van de Kra­ats i una acció en supe­ri­o­ri­tat cul­mi­nada per Bri­gitte Sle­eking van cap­gi­rar el resul­tat. Forca, pletòrica en aquest cam­pi­o­nat, va res­pon­dre amb dues dia­nes (2-3). Era un pri­mer quart d’alter­nan­ces i les neer­lan­de­ses van tan­car els pri­mers vuit minuts amb avan­tatge, tra­ient or amb dues supe­ri­o­ri­tats més, con­ver­ti­des per Lieke i Van der Sloot (4-3). Les alter­nan­ces van tenir con­tinuïtat en el segon quart. Un par­cial de 0-3 per a les de Miki Oca, amb una jugada de dona de més exe­cu­tada per Maica i dos penals con­ver­tits per Elena Ruiz, va rebre la res­posta de Van de Kra­ats i de Jous­tra i es va arri­bar al des­cans llarg amb tau­les (6-6).

La defensa de les infe­ri­o­ri­tats era l’assig­na­tura pen­dent de l’equip espa­nyol en la final (9 de 13 en total per a les neer­lan­de­ses) i es va tor­nar a posar en evidència en el ter­cer quart. Les d’Evan­ge­los Dou­de­sis es van apun­tar un par­cial de 3-1 que dei­xava el resul­tat amb un inqui­e­tant 9-7 amb vista als últims vuit minuts de joc. Forca, de con­tra­a­tac, va mar­car el 6-7, però Sle­eking i Van der Sloot (2) van repli­car amb el 9-7. Ja en l’últim període, Simone van de Kra­ats va dei­xar anar el braç i va fur­gar en la ferida del com­bi­nat espa­nyol (10-7). La cam­pi­ona euro­pea estava con­tra les cor­des, però ales­ho­res va aparèixer Paula Crespí, que amb dues dia­nes con­se­cu­ti­ves va tor­nar a obrir les por­tes de l’espe­rança. Bea Ortiz va rubri­car la reacció del con­junt espa­nyol (10-10) i va tor­nar a igua­lar la final. Encara fal­ta­ven 4:29 per al desen­llaç. A par­tir d’aquí el duel es va con­ver­tir en un estira-iar­ronsa, fins que Forca, amb la seva cin­quena diana, va sig­nar l’empat a 12, quan fal­ta­ven només 15 segons. Forçava una tanda de penals que va aca­bar sor­tint creu.

En la pugna pel bronze, la selecció ita­li­ana, que havia tom­bat els Estats Units en els quarts de final, es va empor­tar el premi després de vèncer Austràlia per 16-14.