Mathieu van der Poel va guanyar en solitari i d’una manera impressionant el títol mundial de ruta, el primer del seu palmarès. El neerlandès va ser el més fort, sempre va estar en el grup dels favorits i el seu atac a 22 km de la meta va ser definitiu. Mathieu van der Poel va superar els seus potents rivals, la pluja dels darrers 50 km i una caiguda a 16 km del final quan anava escapat i tenia mig minut d’avantatge. És el primer títol d’un neerlandès des del 1985, fa 38 anys, quan va guanyar Joop Zoetemelk.

El grupet del qual es va escapar definitivament Mathieu van der Poel estava format per tres grans figures mundials: el belga Wout van Aert, el danès Mads Pedersen i l’eslovè Tadej Pogacar. Cap d’ells el va poder seguir ni va poder aprofitar la seva caiguda. Al final el belga va arribar en solitari a més d’un minut i mig i es va emportar el subcampionat, mentre que uns segons després l’eslovè va guanyar a l’esprint el danès i es va penjar la medalla de bronze. El campió mundial, el belga Remco Evenepoel, va quedar despenjat del grup dels millors en els darrers 30 km i va acabar en la 25a posició.

Els 271,1 km del mundial, amb sortida d’Edimburg i arribada a Glasgow, van ser complicats i els líders de les diferents seleccions es van quedar al davant en un grup d’uns 35 corredors a uns 100 km del final. Els atacs a partir d’aquí van ser dels favorits i a poc a poc es van perdre efectius. El català Roger Adrià no va finalitzar el mundial i va abandonar. Només van acabar la cursa 51 corredors.

A uns 80 km de la sortida i quan hi havia un grup de nou corredors escapats, que van arribar a tenir més de vuit minuts, la cursa es va neutralitzar perquè uns activistes es van enganxar les mans a l’asfalt i el mundial va estar aturat més de mitja hora mentre els treien.