Petar i Djordje, o Pere i Jordi com els coneixen a Bordils, són fills de l’exjugador serbi Zoran Cikusa, que va arribar al club gironí el 2004 provinent de l’Apollon grec. Zorana, la seva germana gran, juga a voleibol en el Torrelavega, de la superlliga 2, i el petit Maxim ho fa amb els alevins del BM Granollers. Amb 32 anys i a les acaballes de la seva carrera, Zoran era un lateral de gran qualitat i una àmplia experiència per haver jugat la copa d’Europa amb el Croatia de Zagreb i d’altres equips com el Gijón, de la lliga Asobal, o el Guimarães, de Portugal. Zoran va fer arrels a Bordils, on també va exercir d’entrenador –a la imatge– i de coordinador un cop acabada la seva etapa de jugador. En aquest ambient van créixer els dos germans bessons. “Quan érem petits, el pavelló era gairebé com casa nostra. De fet, passàvem més hores allí que a casa. Anàvem a veure tots els partits que feien d’handbol i de voleibol. Amb 5 o 6 anys, agafàvem la pega que es treien els jugadors al final del partit i quan arribàvem a casa ens tancàvem a l’habitació i amb la música a tot drap ens començàvem a passar la pilota. Com que el nostre pare també havia jugat a handbol per casa sempre hi havia pilotes”, explica Djordje en un reportatge produït per la Federació Espanyola d’Handbol. De fet, els germans Cikusa tenen triple nacionalitat i podrien haver escollit jugar amb les seleccions de Sèrbia o Croàcia, però sempre han viscut a Bordils i van preferir fer-ho pel combinat espanyol. Formats al planter blanc-i-verd, amb 13 anys van ser captats pel Barça i van continuar la seva evolució a la Masia blaugrana. “En els últims anys, el meu germà ha canviat molt, en l’aspecte físic i com a jugador. Té bon tir, més finta, visió de joc i a la pista tenim una connexió brutal”, diu Petar sobre Djordje. “A en Petar el veig com un saltamartí perquè el que salta no és normal. Hem jugat tota la vida junts”, remarca Djordje.