Els plors de frustració d’Ari Sánchez (Reus, 1997) del desembre passat al Palau Sant Jordi quan al costat de Paula Josemaría (Moraleja, 1996) van cedir el número 1 al final d’any a Gemma Triay i Ale Salazar en una final de nervis, es van transformar diumenge a Amsterdam en llàgrimes d’alegria. Una emoció que va humitejar els ulls de la catalana. Després de quatre anys seguits acabant l’any segona del rànquing mundial World Padel Tour, dos amb Ale Salazar de parella i dos més amb Josemaría, acabava de signar el seu primer número 1 final. “És el somni que tenia quan era una nena i avui és el dia més feliç de la meva vida”, va sentenciar Sánchez, que va reiterar que la sinergia que generen amb Josemaría és de llarga durada. “Estem tenint un rendiment espectacular, ni nosaltres mateixes ens ho creiem”, hi va afegir.

Certament, són complementaries i totes dues han guanyat solidesa a nivell individual i de parella. Diumenge passat, per exemple, en la final contra l’andalusa Bea González i l’argentina Delfi Brea i amb 4-4 del primer set, van aixecar un0-40 –4 pilotes de break en contra perquè en el pàdel hi ha punt d’or– que van acabar sent decisives: 7-6 i 6-0.