Rugbi

Mor el gal·lès JPR Williams, un dels millors jugadors de tots els temps

Va guanyar cinc cops el Cinc Nacions i va revolucionar la forma de jugar dels tanques

El rugbi gal·lès i internacional ha perdut una de les seves grans llegendes, JPR Williams, que va morir ahir als 74 anys. És un símbol en el seu esport a l’alçada de Beckenbauer ja que és considerat un dels millors tanques de tots els temps, a l’alçada de Serge Blanco. Va jugar, a més, en una de les millors seleccions que es recorden, la Gal·les dels setanta, que va aixecar cinc vegades el gran títol d’aquells anys, el Cinc Nacions (1970, 71, 75, 76, 78 i 79) amb tres Grand Slams inclosos. Va ser 55 cops internacionals i també va ser convocat amb els British & Irish Lions i els Barbarians en diferents gires. A Catalunya i Espanya molts van descobrir-lo en les retransmissions d’aquells partits que va començar a fer el segon canal de TVE. Quan va morir era president del Bridgend Ravens, club que va anunciar la seva mort.

JPR van esdevenir les inicials més conegudes de la història del rugbi. Corresponen a John Peter Rhys, un esportista fora de sèrie que hauria pogut triomfar com a tennista professional després de ser campió júnior britànic. Va preferir combinar el rugbi, en aquells moments considerat un esport amateur, amb la seva carrera de cirurgià.

Amb els gal·lesos, al seu costat, hi tenia altres llegendes del seu país i el seu esport, com Barry John, Gareth Edwards i Phil Bennnett. El seu estil no era l’habitual d’un “fullback” tradicional i això trencava els esquemes de molts rivals. Era capaç de frenar qualsevol rival, per ràpid que fos, i al mateix temps trencava línies amb una facilitat que deixava astorats als seus rivals. Als anys setanta el rugbi estava en una altra dimensió, també per conflictes que anaven molt més enllà del terreny de joc. El 1972 el Cinc Nacions no es va acabar pels disturbis a Irlanda del Nord. Les gires a Sud-àfrica, que encara n’hi havia, rebien crítiques duríssimes en ple “apartheid”.

A banda de les seves actuacions estel·lars amb Gal·les també es recorden altres partits per a la història. El 1978 en un partit amb els London Welsh, el seu club, va rebre un cop tan salvatge del neozelandès John Ashwort que va necessitar 30 punts per tancar la ferida. L’“operació” la va practicar el seu pare mateix sobre la gespa i Williams, com si res, va tornar al camp per acabar el partit. A Sud-àfrica, amb un partit amb els Lions, la violència dels sud-africans va ser tan desaforada que els britànics i irlandesos van respondre atacant gairebé de forma individual tots els seus rivals.

Williams mai va perdre contra Anglaterra i va ser autor d’una de les millors marques de tots els temps en un partit dels Barbarians contra els All Blacks el 1973. Quan es va retirar va continuar la seva carrera com a metge i des del 2014 era membre del Saló de la Fama.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.