La força del water­polo català ha que­dat una vegada més palesa en el mun­dial de Doha amb els dos bron­zes cele­brats per les selec­ci­ons espa­nyo­les mas­cu­lina i feme­nina, inte­gra­des per àmplies majo­ries cata­la­nes de juga­dors i juga­dors for­mats, a més, en els clubs del país. Els metalls refer­men la tendència d’apor­tació cata­lana i d’èxits de les dues for­ma­ci­ons, que no han bai­xat del podi en els dar­rers grans cam­pi­o­nats. El pròxim repte seran els Jocs de París 2024.

L’equip mas­culí, amb nou juga­dors de casa –Unai Aguirre, Unai Biel, Sergi Caba­nas, Álvaro Gra­na­dos, Marc Larumbe, Blai Malla­rach, Ber­nat Sana­huja, Roger Tahull i Fran Valera–i el tècnic bar­ce­loní David Martín, enca­dena qua­tre presències en el podi mun­di­a­lista. La vigent cam­pi­ona d’Europa va caure con­tra Itàlia a les semi­fi­nals (6-8) –a la qual havia der­ro­tat a Zagreb en la semi­fi­nal de l’euro­peu tot just el gener pas­sat–en un par­tit en què la defensa transal­pina va mar­car el pas però va saber reac­ci­o­nar amb suficiència con­tra França en la lluita pel bronze (14-10). L’equip esta­tal ha comp­tat amb els naci­o­na­lit­zats esta­blerts a Cata­lu­nya Felipe Per­rone i Mar­tin Famera i han com­ple­tat la con­vo­catòria Alberto Munárriz, Àlex Bus­tos, Miguel de Toro i Edu Lor­rio. Espa­nya, tri­cam­pi­ona mun­dial –Perth 1998, Fuku­oka 2001 i Buda­pest 2022–s’ha man­tin­gut en el podi de les qua­tre dar­re­res edi­ci­ons del mun­dial. La tendència la refer­men els èxits en els qua­tre dar­rers euro­peus, amb qua­tre meda­lles: plata a Bar­ce­lona 2018 i Buda­pest 2020, bronze a Split 2022 i or a Dubrov­nik 2024 amb el gol espec­ta­cu­lar el ter­ras­senc Álvaro Gra­na­dos.

Els Estats Units, la bèstia negra de la selecció espa­nyola feme­nina en l’última dècada, es va cre­uar altre cop en el camí de l’equip de Miki Oca impo­sant-se per 11-9 també en les semi­fi­nals, però el grup es va refer i va cele­brar el bronze davant de Grècia, amb un gol a por­te­ria buida d’Elena Ruiz que va pena­lit­zar l’ago­sa­rada tàctica hel·lena de jugar-se la dar­rera pos­sessió amb una dona de més subs­ti­tuint la por­tera per una juga­dora. Oca va con­fiar en el mateix equip que enguany va ser sub­campió d’Europa per­dent la final con­tra els Països Bai­xos a Eind­ho­ven, amb tretze cata­la­nes –Laura Ester, Paula Lei­ton, Maica Gar­cia, Judith Forca, Bea Ortíz, Nona Pérez, Ari­adna Ruiz, Elena Ruiz, Paula Crespí, Mar­tina Terré, Isa­bel Piralkova, Anni Espar i Cris­tina Nogué–i dues madri­le­nyes, Pili Peña i Paula Camus. L’equip, plata a Tòquio 2020, ha estat en el podi de tres del dar­rers qua­tre mun­di­als: plata a Gwangju 2019, plata a Fuku­oka 2023 i bronze a Doha 2024. En l’euro­peu, no s’ha mogut del podi en els dar­rers qua­tre cam­pi­o­nats: bronze a Bar­ce­lona 2018, or a Buda­pest 2020 i Split 2022 i plata a Eind­ho­ven 2024.