Un mirall

Sara Bellapart (Girona, 1995) és enginyera de ponts i camins i triatleta, modalitat que practica des dels 16 anys i a la qual va arribar després de fer atletisme i BTT. Fa dos anys, quan va estrenar-se en la llarga distància a Klagenfurt (Àustria), ja va ser la quarta del seu grup d’edat i, l’octubre del 2023, es va convertir en la primera gironina a afrontar el mundial Ironman, a Hawaii. “De petita ja volia fer un Ironman, però no coneixia cap esportista que en fes, i n’hi havia! La meva generació, i les anteriors, no hem tingut referents, esportistes en les quals emmirallar-nos. I això ara està canviant”, valora la triatleta, que a Kona va completar els 3,800 m de natació, els 180 km de ciclisme i la marató a peu en 10h45:47. “L’esport femení està en un bon moment, va de pujada. En l’àmbit català, hi ha incidit molt el futbol. I l’Uni Girona a la nostra demarcació. S’està fent feina, però encara n’hi ha molta per fer i, en aquest sentit, ens correspon a tots [mitjans de comunicació, institucions i els mateixos clubs] potenciar també esports més minoritaris com el triatló o la natació, on les dones tenen menys cobertura”, destaca Bellapart, que treballa al Consorci d’Aigües Costa Brava Girona i que incideix en la importància de jornades d’aquest tipus: “Si no s’ofereix la possibilitat de practicar-lo, és més difícil accedir-hi. Per prejudicis socials a les famílies, o als patis de les escoles, o pel simple fet que no t’atreu.”

Disposició i normalitat

Gemma Soy (Olot, 1961) és la presidenta del Club Natació Olot des del 2017. Hi ha mantingut sempre una vinculació, des que era nedadora –finalista en campionats catalans i estatals absoluts, encara hi participa en categories màster–. El 1986 ja va entrar a la junta directiva i, ara, també representa els clubs de Girona i d’Osona en la junta de la Federació Espanyola de Natació i, en la catalana, és vicepresidenta social i presideix la comissió per a la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe. “Només al voltant d’un 20% dels llocs de les juntes directives els ocupen dones, i de les presidències, un 11 %. I això és molt poc.” “És a les mans de les dones fer que això reverteixi. Les dones que practiquem esport de manera regular, que ho hem fet molts anys, hem d’estar disposades a dedicar part del nostre temps lliure a allò que estimem: els clubs nostres de tota la vida” afirma l’olotina, que hi afegeix: “La societat ha evolucionat i cada cop el temps lliure en la parella és més equitatiu. Tenim capacitat i ara també l’oportunitat de fer-ho; només ens falta posar-nos-hi”. “En l’esport de base, s’han fet passos molt grans en els darrers anys. S’han posat molts esforços perquè tant els nens com les nenes puguin escollir l’esport que més els agradi” recorda Soy, que assenyala els exemples de la natació artística o el patinatge o, en l’altre sentit, el futbol, tot i que reconeix: “Falta, però, treballar molt l’esport professional. Les diferències són encara importants.” Sobre la jornada, indica: “Qualsevol activitat feta en positiu per incentivar la igualtat de gènere és molt benvinguda. Han de ser aquestes iniciatives les que, en un futur no gaire llunyà, han de fer desaparèixer normatives que, per exemple, imposen paritats en una llista electoral o un percentatge de dones en una associació, sense tenir presents les aptituds, les capacitats o les habilitats. Serà llavors quan podrem dir que hem assolit una normalitat completa en la igualtat de gènere.”