Les xifres acumulades de Rafa Nadal a Roland Garros espanten. Són inhumanes. De fet, només un tennista tan tossut com ell hauria estirat tant el fil per seguir intentant trobar el seu màxim nivell. Un repte complicat ateses les lesions que han acabat condicionant el tram final d’una carrera sublim en què les seves gestes en el torneig parisenc estableixen registres estratosfèrics. Catorze títols des del 2005 en catorze finals jugades, 112 triomfs i només quatre derrotes, comptant la d’ahir contra Alexander Zverev (4), donen fe del domini abassegador que ha exercit el manacorí en el temple de l’argila, el seu gran eslam de capçalera, on els rivals han acabat avorrits. Només quatre han estat capaços de batre’l. El suec Robin Soderling va trencar el glaç el 2009 en els vuitens. Djokovic el va superar en els quarts del 2015 i en les semifinals del 2021 i, ahir, Zverev va completar el pòquer de privilegiats. El 2016 es va retirar lesionat abans de jugar els setzens contra el català Marcel Granollers.

En el seu presumpte últim ball a la Philippe Chatrier, Nadal (275è de l’ATP) va competir un altre cop a un gran nivell i va completar el millor dels dotze partits que ha jugat enguany, però no va poder esbravar el moment efervescent del campió a Roma, Alexander Zverev (4), que s’entreveu com el gran favorit al títol: 6-3, 7-6 (5) i 6-3 en 3h05. El sorteig va ser dur per al balear. El fet de no ser cap de sèrie el va abocar a l’abisme, però també es podria considerar un acte de justícia poètica. Fa dos anys, en les semifinals, Zverev tenia possibilitats de batre el monstre de la terra batuda en un partit igualadíssim quan es va estimbar i va haver de plegar lesionat. Una caiguda esgarrifosa quan estava en un moment àlgid.

Sigui com vulgui, mai abans un partit de la primera eliminatòria havia aixecat tanta expectació. Amb la Philippe Chatrier a vessar i molts jugadors presents –Djokovic, Alcaraz, Swiatek...–, es va escenificar un espectacle de primera magnitud. L’afició, un cop finalitzat el partit, va aplaudir el manacorí en un gest espontani carregat de sentiment. Tot seguit, es va fer una cerimònia en què Nadal es va adreçar al públic per agrair el seu suport i en què va parlar del futur sense aclarir res: “No sé si ha estat l’última vegada que seré aquí davant de tots vosaltres. Si ha estat l’última vegada, he disfrutat. Hi ha un percentatge molt alt de probabilitats que no torni, però no ho puc assegurar al cent per cent.” Nadal té coll avall que no jugarà a Wimbledon i, en canvi, té la intenció de disputar els Jocs de París.

Quant al desenllaç del partit, fred, Nadal va cedir en blanc el primer joc del duel al servei entre murmuris. Zverev jugava a un gran nivell, que no va abaixar en tot el primer acte. Nadal, en canvi, es va anar entonant, però no hi va poder fer res (6-3). En plena simbiosi amb la graderia, Nadal es va avançar amb un trencament en el segon acte i es va situar amb un esperançador 5-3. L’alemany no es va deixar intimidar i va ressorgir forçant el tie-break, en el qual va ser més regular i va saber abstreure’s a un punt èpic del seu rival.

Nadal no es va resignar i va iniciar el tercer parcial amb un trencament esperançador (2-0). L’hamburguès, però, va replicar (2-2) i va acabar segellant el seu triomf exhibint una gran confiança en un partit jugat amb el sostre retràctil posat mentre plovia a la Ciutat de la Llum.