“Hi ha molts motius per confiar en aquest equip”

“Si som a la final a quatre de la Champions és perquè molts jugadors han fet un pas endavant per cobrir les necessitats de l’equip”

“Si som capaços de portar un ritme alt i defensem bé tindrem possibilitats contra el Kiel”

Gonzalo Pérez de Vargas –a la imatge– i Emil Nielsen, tota una assegurança sota els pals del Barça ORIOL DURAN.

Vaig tenir un inici de curs complicat, però amb el temps he tornat a guanyar regularitat i protagonisme

Xavier Agustí - sant joan despí

Gonzalo Pérez de Vargas (Toledo, 1991) afronta una final a quatre de la Champions més en el seu palmarès i el cap de setmana a Colònia estarà en disposició de lluitar per la seva cinquena corona europea, la dotzena del Barça. El porter format al planter ha viscut una temporada complicada a nivell personal. L’anunci que a partir del 2025 faria el salt al Kiel va provocar que perdés la capitania en favor de Dika Mem. L’espectacular inici de curs d’Emil Nielsen també li va fer perdre protagonisme sota els pals. Dues circumstàncies que va anar assumint amb el pas del temps fins a arribar al tram final de temporada a un gran nivell competitiu i a esdevenir altre cop determinant en la bona campanya blaugrana. Més enllà de la morbositat d’enfrontar-se en semifinals (dissabte a les 18 h) al que serà el seu equip d’aquí a dues temporades, Gonzalo té clar que per guanyar el Kiel han de defensar bé i imposar un ritme de joc elevat.

Quan va començar el curs, amb la marxa de Fàbregas i Cindric, i la posterior lesió de Makuc, alguns dubtaven que el Barça pogués classificar-se per a la final a quatre. I aquí estan per sisè cop consecutiu i per dotzena vegada en quinze edicions.

Em sembla que les dades parlen per si soles del gran treball fet per l’equip. Això també és gràcies al fet que conjuntament s’ha fet un pas endavant en posicions que potser havien quedat una mica penjades. Han aparegut jugadors que ja hi eren i han fet un pas endavant com en Luis [Frade], a més de l’aparició del Petar [Cikusa]. En definitiva, molts jugadors han fet un pas endavant per les necessitats de l’equip i penso que la temporada ha estat molt bona. Poder arribar a Colònia de la manera que ho hem fet, guanyant a París en els quarts de final amb molta solidesa, i poder afrontar la tornada al Palau amb l’eliminatòria pràcticament resolta ens dona motius per confiar en l’equip.

Es valora prou aquesta persistència de l’equip al final de festa de Colònia?

Em sembla que no, però al final nosaltres no estem aquí per a això sinó per competir i intentar guanyar. Un cop estiguem fora d’aquest esport o d’aquest equip, veurem tot el que hem aconseguit i segurament ens posarem les mans al cap.

Darrere del Barça, un altre dels clàssics de Colònia és el Kiel. Com veu la semifinal?

En principi hi ha hagut una dinàmica una mica diferent de tots dos equips i per això se’ns pot considerar favorits. Però es tracta d’un sol partit i en una pista on, si bé és neutral, és evident que hi haurà molta més afició alemanya. Si som capaços de portar un ritme alt i defensar bé, tindrem més possibilitats. En cas contrari, si el Kiel imposa un llistó defensiu molt alt i caiem en el seu parany, segur que patirem i ens resultarà molt més difícil.

Hauria preferit un altre rival per evitar la morbositat, tenint en compte que el Kiel serà la seva destinació a partir del 2025?

No, al final tot quedarà en una anècdota. Si no és aquí ens l’hauríem pogut trobar en algun altre moment. Per part meva, queda molt clar que el que vull és guanyar. He seguit la seva trajectòria perquè també és un equip molt gran, però el que vull i l’objectiu pel qual m’he entrenat tota la temporada és guanyar amb el Barça.

En tot cas, la temporada vinent encara serà al Barça, oi?

Sí.

A nivell personal, ha estat la seva temporada més complicada al Barça?

Segurament sí, juntament amb la temporada 2017/18, en què ens va eliminar el Montpeller en els vuitens de final de la Champions. Però aquella va ser una situació esportiva més general i en aquest cas parlaria d’una situació més individual, amb canvis que sabia que podien arribar en cas de prendre la decisió que vaig prendre. De mica en mica m’hi he anat acostumant. Entenc la posició del club en aquest sentit [respecte a la pèrdua de la capitania] i a mesura que han anat passant els mesos i els partits he continuat fent la meva feina, i crec que estic acabant la temporada molt millor que a l’inici.

Estaria d’acord, doncs, que la seva campanya ha anat de menys a més?

El principi de temporada de l’Emil [Nielsen] va ser increïble i també per això vaig disposar de menys minuts. Quan es dona aquesta circumstància amb un company, l’única cosa que pots fer és alegrar-te’n perquè està ajudant a guanyar l’equip, aplaudir-lo i gaudir de les seves actuacions. En aquests últims mesos he guanyat regularitat, i amb la meva feina i les meves actuacions he tingut un protagonisme que al principi no tenia.

De la parella de porters que seran a Colònia continuen sent els que tenen millors números.

Els altres equips potser fan menys rotacions a la porteria. L’Aalborg té Landin i al Magdeburg, amb la baixa del Portner, en Sergey Hernández és clarament el porter titular. El Kiel [Mrkva i Bellahcene] potser també fa la rotació com nosaltres, però tant de bo puguem mantenir els nostres números i ajudem el Barça a guanyar.

Sembla clar que després de la remuntada contra el Montpeller en quarts, al Kiel no se’l pot donar mai per mort.

Al final, a Colònia, a cap equip, encara que no hi arribi en el seu millor moment. Si prens una mica de perspectiva, es tracta de dos partits en dos dies i tots els equips que son allà tenen la capacitat de guanyar. Potser en una temporada o si féssim una sèrie de play-off la cosa canviaria, però són dos esforços que cal fer contra jugadors de qualitat i en una pista que ben segur els ajudarà més a ells que a nosaltres.

Recordo que en els seus inicis en el primer equip va tenir Daniel Saric com un dels referents. Aquest curs ha coincidit en algun partit amb el seu fill, Filip Saric. Com ho ha viscut?

Amb el fill del Daniel i amb el fill d’en David Barrufet també. El primer dia que te’ls trobes sobta una mica, però jo intento fer el que ells van fer amb mi, ajudar-los, i no perquè siguin fills seus, sinó perquè és el que em pertoca en ser un jugador més veterà. És clar que hi ha un plus emocional perquè els seus pares també van fer aquest paper amb mi.