El big-three ha tiranitzat el món durant vint anys, però ara desgrana els seus últims dies de glòria i cedeix el pas al recanvi generacional que lidera el flamant campió de Roland Garros Carlos Alcaraz, amb el permís de Jannik Sinner. Ells són els dos joves que han trencat el glaç. Rere seu també hi ha Daniïl Medvédev, Alexander Zverev, Stefanos Tsisipas, Holger Rune i Casper Ruud. L’únic d’ells que té un gran eslam és Medvédev, que va apallissar Djokovic en la final de l’obert dels EUA del 2021. La resta encara no s’hi ha estrenat. Alcaraz i Sinner, en canvi, s’han autoproclamat líders d’una nova generació que irromp amb força i que es reivindica aprofitant el declivi dels monstres de les galetes competint a un nivell molt elevat en els grans partits, exhibint recursos tècnics i tàctics i amb la capacitat mental inherent als campions. De fet, Alcaraz, procliu als rècords de precocitat, ja és el tennista de la història més jove que ha guanyat un gran eslam en les tres superfícies, amb 21 anys i 35 dies. Això descriu la seva versatilitat, que li ha permès superar el registre que tenia Rafa Nadal amb 22 anys i 7 mesos. També va ser el número 1 més jove de sempre.

La imprevisibilitat del seu joc, amb cops de potència molt profunds, però també amb un canell prodigiós per canviar el rime amb deixades molt variades, és el valor tècnic que l’ha dut al capdamunt, a banda d’un físic molt ben treballat. A París, no va jugar una gran final, ni de bon tros. Però ara ha madurat i té pla B. Una misse en place que li va permetre aferrar-se a la pista quan, amb dos sets a un en contra, semblava ben a prop del precipici. Zverev no l’hi va saber acabar d’empènyer i ho va pagar car. De fet, l’alemany va liderar la majoria d’estadístiques del partit. Els intangibles, però, van catapultar Alcaraz, que malgrat les comparacions amb Nadal a què està permanentment sotmès, de petit admirava Federer i té un estil de joc diametralment oposat al del manacorí. Això sí, també és seguidor del Madrid.

Sinner, per la seva banda, estava predestinat a enlairar-se al número 1. Per evitar-ho, Djokovic, retirat en els quarts, havia d’arribar a la final. Amb el títol d’Alcaraz, el serbi baixa a la tercera posició i el murcià se situa segon a només 945 punts de l’italià. La rivalitat es preveu llarga i intensa.

Amb Federer retirat i els last dance de Nadal, només Djokovic, que ja té 37 anys, podria escenificar l’últim salt mortal sense prendre mal, tot i que la lesió que es va fer a París –de menisc– deixa en suspens tant la seva participació en els Jocs Olímpics, del 27 de juliol al 4 d’agost –l’or que mai no ha tastat és un dels seus grans objectius de fi de carrera–, com en el mític torneig de Wimbledon, de l’1 al 14 de juliol.

El big-three és, ras i curt, una exageració. Tres tennistes superlatius que han guanyat 66 títols de Grand Slam des que Federer es va estrenar el 2003 a Wimbledon: Djokovic (24), Nadal (22) i Federer (20). Només Andy Murray –3 grans eslams–i Stanimal Wawrinka –3 més– els van plantar cara de veritat.