Vam jugar en la copa Davis del 2021 contra l’Equador i també en l’ATP Cup. Ens va anar bé i ens vam entendre molt bé. També conec el seu estil de quan he jugat contra ell. Podem fer una bona parella i cadascú aportar les seves fortaleses dins del joc. A veure si tenim una mica de temps per poder entrenar-nos junts i estar preparats.

Tornar a ser-hi després de 12 anys és maco, una experiència única. Tinc ganes de fer-ho bé. Ja hem parlat amb el Pablo i tant de bo puguem fer un bon resultat. L’objectiu, com en tots els tornejos, és arribar tan amunt com sigui possible. Jugarem contra les millors parelles del món i serà molt complicat. Hem de centrar-nos a treballar i a compenetrar-nos.

Suposo que depèn de cada jugador. Sí que és veritat que en el tennis tenim molts tornejos grans durant la carrera. Òbviament, els Jocs se situen dins d’aquests grans objectius.

Va ser una decisió difícil. Sempre ho he dit: quan un és un nen, la seva il·lusió és ser tennista a títol individual. No hi ha cap nen de deu anys que digui: “Quan sigui gran em vull dedicar als dobles.” És una modalitat que, depenent de la situació que un viu durant la seva carrera, és un altre camí. En el meu cas, ho vaig utilitzar per allargar la carrera. Si hagués tingut una situació bona en clau individual, no hauria pres la decisió. Si soc sincer, és així. El tennis individual era la meva prioritat. Ho havia estat sempre i ara ho ha deixat de ser pel que deia: no estava a gust ni en una situació bona. De fet, quan no m’hi dedicava al cent per cent, ja havia obtingut bons resultats amb els dobles. I això també em va ajudar a decidir-me.

En individuals ja m’agradava molt pujar a la xarxa, el joc de volea ja el tenia bastant incorporat. També és cert que he hagut de millorar moltes coses, com el joc a la xarxa, perquè té una posició, un tipus de volees diferents. He hagut d’adaptar el meu joc. Però sí que és veritat que haver jugat a dobles tants anys abans sense dedicar-m’hi plenament m’ha ajudat a adaptar-m’hi més ràpidament.

Sí, en els entrenaments de dobles tens més temps per fer coses més específiques, tens més temps per entrar al detall. En individual fas més exercicis per agafar volum i resistència. Et tiren moltes pilotes ràpides i fortes al cos i això s’entrena.

Estic d’acord que si juguessin Djokovic, Nadal i Alcaraz també guanyarien els dobles i serien els millors doblistes del món. Però ells no tenen una continuïtat. Si en tinguessin, tenen una gran qualitat i nosaltres no tenim el seu nivell.

És una modalitat que està molt igualada, sobretot en la majoria de tornejos que es juguen tot l’any amb super tie-break per comptes de set de desempat i amb punt d’or en els jocs per desfer la igualtat. Tampoc veig una parella que estigui per sobre de les altres com passava abans amb els germans Bryan. Ara som unes quantes parelles i, per moments, n’hi ha una que està millor que l’altra. Favorits per a Wimbledon? Et podria dir deu parelles. Sempre has d’estar en alerta i no et pots despistar perquè, si no, no guanyes.

Crec que tots dos hem tingut una carrera bona en individuals i tots dos ho fèiem bé a la xarxa. Una vegada dedicats als dobles, hem ajustat el nostre joc. Tenim els dos vessants: el d’un jugador individual però amb les especificitats del joc d’un jugador de dobles. Som molt complets a l’hora de poder utilitzar diverses estratègies. Ens van bé totes les superfícies i hi hem tingut bons resultats. Això et dona la possibilitat de sumar punts durant tot l’any. Aquesta versatilitat ens va molt bé, tot i que sempre podem tenir mals resultats per altres qüestions. Ell és esquerrà i jo, dretà, i això també hi ajuda. I la connexió que tenim. Ens coneixem de fa molt temps. Com que som un argentí i un espanyol, l’idioma hi ajuda molt. De bon començament, a més, vam obtenir bons resultats.

Sí, va ser en la final de Viña del Mar, quan Rafa sortia d’una lesió llarga. En una final i en terra batuda, Nadal només ha perdut contra Djokovic, Federer, Murray i contra ell.

Econòmicament, sí; mediàticament, no. Però és normal. La gent coneix les estrelles mundials individuals com Djokovic, Rafa, Alcaraz, Sinner... Tots aquests grans jugadors, que són els que atrauen. Als jugadors de dobles no se’ls coneix i costa més vendre el producte.

Ara per ara, són els dos grans candidats. Són molt joves i han aconseguit grans coses a un nivell espectacular. Tenen molta fam i s’estiren l’un a l’altre. Segurament se n’hi afegirà algun altre, però ara mateix estan cridats a marcar una època.

El club va anar a jugar a Múrcia el campionat d’Espanya per equips. Jo ni hi era. Però el meu germà em va explicar que hi havia gent fora del club fent cua per veure’l jugar i tenia 15 anys. Els seus companys de club al·lucinaven pel nivell que tenia. Tothom tenia clar que tenia un talent especial. Però després t’ho has de treballar.