“Cap nen diu que quan sigui gran es dedicarà als dobles”

Vam jugar en la copa Davis del 2021 con­tra l’Equa­dor i també en l’ATP Cup. Ens va anar bé i ens vam enten­dre molt bé. També conec el seu estil de quan he jugat con­tra ell. Podem fer una bona pare­lla i cadascú apor­tar les seves for­ta­le­ses dins del joc. A veure si tenim una mica de temps per poder entre­nar-nos junts i estar pre­pa­rats.

Tor­nar a ser-hi després de 12 anys és maco, una experiència única. Tinc ganes de fer-ho bé. Ja hem par­lat amb el Pablo i tant de bo puguem fer un bon resul­tat. L’objec­tiu, com en tots els tor­ne­jos, és arri­bar tan amunt com sigui pos­si­ble. Juga­rem con­tra les millors pare­lles del món i serà molt com­pli­cat. Hem de cen­trar-nos a tre­ba­llar i a com­pe­ne­trar-nos.

Suposo que depèn de cada juga­dor. Sí que és veri­tat que en el ten­nis tenim molts tor­ne­jos grans durant la car­rera. Òbvi­a­ment, els Jocs se situen dins d’aquests grans objec­tius.

Va ser una decisió difícil. Sem­pre ho he dit: quan un és un nen, la seva il·lusió és ser ten­nista a títol indi­vi­dual. No hi ha cap nen de deu anys que digui: “Quan sigui gran em vull dedi­car als dobles.” És una moda­li­tat que, depe­nent de la situ­ació que un viu durant la seva car­rera, és un altre camí. En el meu cas, ho vaig uti­lit­zar per allar­gar la car­rera. Si hagués tin­gut una situ­ació bona en clau indi­vi­dual, no hau­ria pres la decisió. Si soc sin­cer, és així. El ten­nis indi­vi­dual era la meva pri­o­ri­tat. Ho havia estat sem­pre i ara ho ha dei­xat de ser pel que deia: no estava a gust ni en una situ­ació bona. De fet, quan no m’hi dedi­cava al cent per cent, ja havia obtin­gut bons resul­tats amb els dobles. I això també em va aju­dar a deci­dir-me.

En indi­vi­du­als ja m’agra­dava molt pujar a la xarxa, el joc de volea ja el tenia bas­tant incor­po­rat. També és cert que he hagut de millo­rar mol­tes coses, com el joc a la xarxa, perquè té una posició, un tipus de volees dife­rents. He hagut d’adap­tar el meu joc. Però sí que és veri­tat que haver jugat a dobles tants anys abans sense dedi­car-m’hi ple­na­ment m’ha aju­dat a adap­tar-m’hi més ràpida­ment.

Sí, en els entre­na­ments de dobles tens més temps per fer coses més específiques, tens més temps per entrar al detall. En indi­vi­dual fas més exer­ci­cis per aga­far volum i resistència. Et tiren mol­tes pilo­tes ràpides i for­tes al cos i això s’entrena.

Estic d’acord que si jugues­sin Djoko­vic, Nadal i Alca­raz també gua­nya­rien els dobles i serien els millors doblis­tes del món. Però ells no tenen una con­tinuïtat. Si en tin­gues­sin, tenen una gran qua­li­tat i nosal­tres no tenim el seu nivell.

És una moda­li­tat que està molt igua­lada, sobre­tot en la majo­ria de tor­ne­jos que es juguen tot l’any amb super tie-break per comp­tes de set de des­em­pat i amb punt d’or en els jocs per des­fer la igual­tat. Tam­poc veig una pare­lla que esti­gui per sobre de les altres com pas­sava abans amb els ger­mans Bryan. Ara som unes quan­tes pare­lles i, per moments, n’hi ha una que està millor que l’altra. Favo­rits per a Wim­ble­don? Et podria dir deu pare­lles. Sem­pre has d’estar en alerta i no et pots des­pis­tar perquè, si no, no gua­nyes.

Crec que tots dos hem tin­gut una car­rera bona en indi­vi­du­als i tots dos ho fèiem bé a la xarxa. Una vegada dedi­cats als dobles, hem ajus­tat el nos­tre joc. Tenim els dos ves­sants: el d’un juga­dor indi­vi­dual però amb les espe­ci­fi­ci­tats del joc d’un juga­dor de dobles. Som molt com­plets a l’hora de poder uti­lit­zar diver­ses estratègies. Ens van bé totes les superfícies i hi hem tin­gut bons resul­tats. Això et dona la pos­si­bi­li­tat de sumar punts durant tot l’any. Aquesta ver­sa­ti­li­tat ens va molt bé, tot i que sem­pre podem tenir mals resul­tats per altres qüesti­ons. Ell és esquerrà i jo, dretà, i això també hi ajuda. I la con­nexió que tenim. Ens conei­xem de fa molt temps. Com que som un argentí i un espa­nyol, l’idi­oma hi ajuda molt. De bon començament, a més, vam obte­nir bons resul­tats.

Sí, va ser en la final de Viña del Mar, quan Rafa sor­tia d’una lesió llarga. En una final i en terra batuda, Nadal només ha per­dut con­tra Djoko­vic, Fede­rer, Mur­ray i con­tra ell.

Econòmica­ment, sí; mediàtica­ment, no. Però és nor­mal. La gent coneix les estre­lles mun­di­als indi­vi­du­als com Djoko­vic, Rafa, Alca­raz, Sin­ner... Tots aquests grans juga­dors, que són els que atra­uen. Als juga­dors de dobles no se’ls coneix i costa més ven­dre el pro­ducte.

Ara per ara, són els dos grans can­di­dats. Són molt joves i han acon­se­guit grans coses a un nivell espec­ta­cu­lar. Tenen molta fam i s’esti­ren l’un a l’altre. Segu­ra­ment se n’hi afe­girà algun altre, però ara mateix estan cri­dats a mar­car una època.

El club va anar a jugar a Múrcia el cam­pi­o­nat d’Espa­nya per equips. Jo ni hi era. Però el meu germà em va expli­car que hi havia gent fora del club fent cua per veure’l jugar i tenia 15 anys. Els seus com­panys de club al·luci­na­ven pel nivell que tenia. Tot­hom tenia clar que tenia un talent espe­cial. Però després t’ho has de tre­ba­llar.