Avui toca una etapa de pas, sense suc ni bruc, només per pren­dre mides, per pro­var sort i a veure què passa. De la Savoia a l’Ain. La sor­tida és a Saint-Jean-de-Mau­ri­enne, una sub­pre­fec­tura dis­creta, cone­guda només per ser la seu de la fàbrica que manu­fac­tura les famo­ses nava­lles Opi­nel. Si no en teniu cap, apro­fi­teu l’avi­nen­tesa per com­prar-ne una, la més acon­se­llada és la número 8, perquè s’adapta a qual­se­vol mena de tre­balls, tots ells per­fec­ta­ment legals i moral­ment irre­prot­xa­bles.

Però la vall de Mau­ri­enne, com totes les valls hiver­nals, guarda un secret ben guar­dat, és el del seu for­matge, el Bleu de Ter­mig­non, ela­bo­rat arte­sa­nal­ment per només qua­tre pro­duc­tors, entre juny i setem­bre a 2.300 metres d’alti­tud. És el for­matge més car de França. Cal con­su­mir-lo amb prudència.

L’etapa surt de Saint-Jean i baixa suau­ment per la vall de Mau­ri­enne cap a Chambéry, pas­sant per pobles rurals que amb prou fei­nes han dei­xat tra­ces en la història del país: Épierre, Val-d’Arc i Bourg­neuf. Montmélian des­taca una mica amb el seu pro­mon­tori a la riba de l’Isère, però després tor­nen més pobles: Saint-Jeoire-Pri­ere, Cha­lles-les-Eaux…

A Chambéry ja ens tro­bem amb una població amb més enti­tat, capi­tal històrica de la Savoia. El seu nom va lli­gat entre altres al de Jean-Jac­ques Rous­seau i al dels ger­mans De Mais­tre. Des­ta­quen entre els seus monu­ments el cas­tell dels ducs de Savoia i la cate­dral de Sant Fran­cesc de Sales. La ciu­tat compta amb nom­bro­ses cer­ve­se­ries i res­tau­rants gur­met, entre ells un de dis­tin­git per la Guia Mic­he­lin (Château de Can­die). I es recorda entre els seus fills més il·lus­tres al cui­ner dels entrants del res­tau­rant del Tita­nic, Auguste Cou­tin, que era de Chambéry i que va des­a­parèixer tràgica­ment amb el vai­xell. Un gran nom­bre de res­tau­rants, a més dels situ­ats al cen­tre vell, també són pre­sents a l’avin­guda de Lió, a la plaça Monge, a la plaça de l’Europe i al Carré Curial.

Però els ciclis­tes con­ti­nuen peda­lant i l’helicòpter de la tele­visió va enfo­cant els pobles de l’etapa. Ara toca Saint-Thi­baud-de-Couz, Saint-Jean-de-Couz, Les Éche­lles, Saint-Beron i La Bri­doire, just abans d’arri­bar al coll del Che­val Blanc. Des d’aquest punt ja gai­rebé tot és pla, menys un petit mon­ti­cle que els orga­nit­za­dors han posat al mig del recor­re­gut per fer-lo més interes­sant.

Després el grup pas­sarà per Domes­sin, encara a la Savoia, on fan un for­matge ano­me­nat “La Tom­mette de Domes­sin”, després vindrà Bel­mont-Tra­mo­net i Saint-Genix-Les-Villa­ges, per tra­ves­sar la fron­tera depar­ta­men­tal cap a l’Ain, pas­sant per Lhuis, Serrières-de-Bri­ord i Ver­trieu, res­se­guint el Roine per la riba dreta.

L’arri­bada a meta és a Saint-Vul­bas: casa d’infan­tesa d’Antoine de Saint-Exupéry, vins de Bugey, for­matge de Bugey, cen­tral nuclear de Bugey i “Ville Fleu­rie (4 fleurs)”.