El recorregut d’avui torna en part sobre les passes del d’ahir, sobretot a l’inici. Surt de Gap cap l’oest, gira seguint les busques del rellotge i torna cap a l’est, per no deixar els Alps gaire lluny.

Gap és un municipi rodejat de muntanyes, de poc més de 40.000 habitants. Durant els segles XVII i XVIII va ser una de les 10 viles del Delfinat i el 1815 va acollir amb entusiasme a Napoleó en el camí de retorn del seu exili a Elba. La seva oficina de turisme proclama –fent un exercici de relativisme– que és una població “entre la muntanya i el Mediterrani”, però també afirma l’entusiasme de la ciutat pels esports de neu, sobretot de l’hoquei sobre gel.

Sortint de Gap, els ciclistes tornaran a pedalar cap a Dévoluy i continuaran fins a l’Isère. A Corps resseguiran els sis quilòmetres de riba del pantà de Sautet fins a Aspres, per després continuar cap a Saint-Firmin, Aubessagne i Saint-Bonnet-en-Champsaur, terra natal de la família paterna de Paul Robert, autor del Grand dictionnaire de la langue française i de la família materna de Vivian Mayer, fotògraf de carrer i documentalista aficionada que hi va viure del 1932 al 1938.

Tot seguint a la vora del Drac, un afluent del Roine, els ciclistes passaran per Forest-Saint-Julien, La Bâtie-Neuve i Chorges, per acabar travessant el pantà de Serre-Ponçon a Savines. Aquest pantà és el segon llac artificial d’Europa per capacitat. L’any 1958, l’evacuació dels habitants i la inundació de l’embassament van inspirar la pel·lícula L’Eau vive de François Villiers, amb guió de Jean Giono. La cançó L’Eau vive, cantada per Guy Béart, s’ha convertit en un clàssic de la cançó francesa: «Fermez, fermez votre cage à double clé / Entre vos doigts, l’eau vive s’envolera». Ja a l’altre costat de l’embassament la cursa continuarà resseguint les aigües fins a Le-Sauze-du-Lac i ja començarà a enfilar cap a la meta, passant per Le Lauzet-Ubaye. «Courez, courez vite si vous le pouvez».

Segons l’Enciclopèdia Catalana, «Barceloneta de Provença és una ciutat de Provença, Occitània, al departament francès d’Alps de la Baixa Provença (3.314 h [1982]). Centre d’esports d’hivern; explotacions de marbre verd. Fou fundada l’any 1231 amb el nom de Barcelona pel comte Ramon Berenguer V de Provença. La ciutat conserva restes de fortificacions del segle XIII».

A la Barcelonnette actual hi ha moltes cases que van ser construïdes per “barcelonnets” que tornaven de Mèxic, on havien emigrat massivament entre 1850 i 1950. Aquests emigrants tenien el monopoli del comerç i la indústria tèxtil a Mèxic mentre descobrien la importància de l’arquitectura i el seu poder de representació, especialment sota el govern de Porfirio Díaz. La seva posició social els va permetre esdevenir promotors de l’arquitectura monumental vinculada a la creació dels seus grans magatzems. Tornant de Mèxic, van adoptar un estil per a aquests edificis directament de l’art industrial que havien contribuït a establir. Des dels seus grans magatzems mexicans fins a les seves vil·les a la vall de l’Ubaye, els referents culturals d’aquests “barcelonnets” han continuat sent idèntics, l’objectiu d’aquests i dels seus patrocinadors –una mica tal com passava aquí amb els indians– era expressar sobretot la imatge de progrés i èxit social. El Museu de la Vall es troba en l’única vil·la mexicana de Barcelonnette oberta al públic, La Sapinière, una petita joia de l’art nouveau fou construïda l’any 1878 per Alexandre Reynaud, pare de Paul Reynaud, futur president del Consell en els dies tràgics de la gran desfeta de 1940.

El monument als morts de la guerra de 1914-1918 a la vall d’Ubaye va ser creat el 1923 per Paul Landowski, el mateix autor del Crist de Corcovado a Rio de Janeiro.

A Jausiers, molt a prop de Barcelonnette, hi ha el Villa Morelia - Chateau Hôtel, que la guia Michelin recomana. En el seu restaurant ens proposen un menú “Formula A”, compost per set plats diferents cada dia de l’any en funció del mercat amb productes seleccionats acuradament pel xef. Pel que es pot deduir de les imatges promocionals de l’hotel, si no teniu un cotxe de gamma alta, molt alta, no podreu aparcar davant de l’establiment. «Courez, courez vite si vous le pouvez /Jamais, jamais vous ne la rattraperez».