Niça és una ciutat blava. El mar, el cel, les banderes, fins i tot les cadires del passeig, tot és blau. La pedra de la basílica té una aura blava, les jaquetes dels conserges dels hotels són d’un blau immaculat, les pedres de les arrencades de les senyores desprenen blavors imprecises i els pantalons ajustats de les noies són d’un blau immarcescible. Fins i tot Hercule Poirot va arribar a Niça amb “El misteri del Tren Blau”. A Niça tot és blau, un color que els antics foceus desconeixien, però que ara ho envaeix tot. Tot és blau i tot és bell, però d’una bellesa inútil, aquella mena de bellesa que no agradava a Josep Pla.

Diu la llegenda que Henri Negresco va fer construir una cúpula damunt del seu hotel amb la forma del pit de la seva amant i que Garibaldi –que era de Niça– deia que no era italià ni francès, ell es declarava “niçois”, una nacionalitat diferent, però aglutinant a la vegada. Avui el Tour es pren el luxe de sortir del port de Niça i de passar per la Promenade des Anglais, però demà encara hi tornarem, perquè aquest any, per primera vegada a la història el Tour acaba a Niça.

Els ciclistes, després de passar pel Quai des États Units i pel passeig dels anglesos, aniran cap a la Trinité i Drap, tot resseguint el curs del Paillon. Després començaran a pujar cap a l’Escarène i, pel coll de Braus, arribaran a Sospel, per tornar a pujar al coll de Turini. Més amunt passaran per Roquebillière i Saint-Martin-Vésubie, d’on eren els Hugo, coneguts com “les géants des Alpes”, dos germans d’una talla excepcional –2,30 metres– que van recórrer el món durant les primeries del segle XX, exhibint-se en el Barnum & Bailey Circus.

Tot seguit el grup haurà de superar el coll de la Colmiane, abans de baixar cap a Saint-Sauveur-sur-Tinée i fer el darrer esforç per arribar a meta al coll de la Couillole a 1.678 metres, una etapa habitual de la París-Niça. Aquí dalt no hi ha res, però podeu aprofitar per donar una volta pel país niçois: trobareu fougasses en els forns dels pobles i probablement també pissaladières i pichades, com una mena de pizzes. Podreu tastar la soupe au pistou, la salade niçoise o mil coses més. Després de qualsevol àpat no oblideu demanar una “branda”, el Marc de Provença, el destil·lat més famós de la regió. També us podeu emportar una ampolla de Marc de Saint-Martin si heu tingut abans la previsió de parar en el château a comprar-ne una a bon preu: 58,90 euros.

Amb el regust a la boca de la branda –si pot ser– i abans que es pongui el sol, des del coll de la Couillole mireu cap al mar. Blau sobre blau, Niça en la llunyania, demà hi tornarem, el Tour s’acaba i França es reclou en les seves foscors.