Una setmana fantàstica
El Tour, que després de sortir d’Itàlia per primer cop i uns primers dies molt variats, es reprèn camí del Massís Central i els dos finals en alt als Pirineus dissabte i diumenge
Vuit guanyadors, quatre per primer cop –Vaqquelin, Girmay (l’únic que repeteix), Evenepoel i Turgis– en 9 etapes. O només tres retirats –Casper Pedersen (Soudal), Michele Gazzoli (Astana) i Mads Pedersen (Lidl)–, que en 9 jornades no passava des del 1977 abans de la primera jornada de descans, durant la qual ahir a Orleans Aleks Vlasov (Red Bull) es convertia en el quart quan era 11è en la general per fractura al turmell per la caiguda d’abans-d’ahir. Definitivament la primera sortida del Tour a Itàlia és un èxit. Etapes de mitja muntanya el primer cap de setmana i el primer colós –Galibier (hors categorie) i sense acabar a dalt perquè la diferència en la general és baixant– el quart dia. També tenir els millors corredors dels darrers anys junts per primer cop, perquè per exemple Pogacar i Evenepoel, els dos primers en la general, només havien coincidit en la Lieja en què el belga revalida la seva victòria i que marca la temporada passada de l’eslovè; quan la seva lesió al canell en condiciona el rendiment en el segon Tour que guanya Vingegaard, que aquest cop és qui arriba sense la preparació programada per culpa de la caiguda al País Basc en què també es veien implicats Evenepoel i Roglic.
La 35a victòria de Mark Cavendish per desempatar amb Eddy Merckx, amb qui compartia el rècord de 34 des del 2021, els primers mallots grocs de Romain Bardet –gentilesa del també dsm Frank van den Broek– i Richard Carapaz o la persistència que ha dut Biniam Girmay i Jonas Abrahamsen a liderar la regularitat i la muntanya; van tenir el colofó abans-d’ahir amb una altra estrena: la inclusió de trams de carreteres sense asfaltar.
Les diferències tàctiques entre aspirants a la victòria que mai s’havien encarat verbalment entre ells és la que obre la caixa dels trons, amb Pogacar recriminant a Vingegaard –també Evenepoel, en un altre moment de l’etapa–que no col·laborés per ampliar l’avantatge amb la resta de rivals directes i advertint-lo que si només el vigila a ell ho pot acabar pagant car. “No hi podem fer res” deia el vencedor de la CRI, ahir traient-li ferro, mentre el danès es seguia defensant: “Als que diuen que ens falten agalles els dic que vam córrer de manera intel·ligent”.
Pougi, que avui supera el danès en dies amb el mallot groc (27 cadascun), només va tenir el que li va prendre el 2022 a roda en el seu primer gran atac –en la imatge– a Bolonya. Vingegaard confia arribar fi a la tercera setmana però abans haurà de mantenir la diferència. Primer avui evitant veure’s perjudicat si hi ha talls pel vent –Wout van Aert n’és una bona assegurança, per als Visma– en una etapa per a velocistes. I després demà en una etapa volcànica al Macís Central amb pujades que van com anell al dit als dos eslovens que aspiren a la general, la darrera de les quals a 2 km de meta. I sobretot als Pirineus amb dos finals en alt: dissabte Adet havent passat pel Tormalet i diumenge Planaeau de Belle (HC després de quatre de 1a) abans de la tercera setmana alpina amb la CRI final a Niça que hi posi el llaç.
