Tot i que només va retallar un segon en la general amb el líder, l’onzena etapa del Tour va ser molt positiva per a Jonas Vingegaard, que va aconseguir la victòria i un gran increment de moral de cara a les seves possibilitats de revalidar la victòria en la ronda francesa. El danès va tenir una caiguda greu fa tres mesos en la Volta al País Basc i la recuperació va ser complicada. Ni ell mateix sabia el seu estat per afrontar el Tour, i els 211 km entre Évaux-Les-Bains i Les Lioran han reafirmat que progressa adequadament.

Jonas Vingegaard va guanyar a l’esprint Tadej Pogacar en una espectacular etapa de muntanya, que es va disputar amb molta intensitat des de la sortida, i va aconseguir la quarta victòria en el Tour i la primera d’aquesta edició. L’eslovè, el líder de la general, va atacar a 30 km del final en l’ascensió al Puy Mary-Pas de Peyrol i va deixar enrere tots els seus rivals. Jonas Vingegaard no el va poder seguir i es va quedar a més de 30 segons. Anant al seu ritme, el danès es va refer i va atrapar Tadej Pogacar en la pujada al coll de Font de Cère, a 15 km del final. Van anar junts fins a la meta i en un impressionant esprint Vingegaard es va imposar i va sumar quatre segons de bonificació. Com que l’eslovè n’hi havia tret tres de bonificació al coll del Pertús, el danès va acabar l’etapa retallant un segon al seu rival i ara és a 1:14.

El segon de la general, Remco Evenepoel, tampoc va poder respondre a l’atac de Tadej Pogacar, però es va centrar en ell i a no perdre molt de temps, i va arribar a la meta a 25 segons del guanyador, quan en algun moment va arribar a estar a gairebé un minut. En la general Tadej Pogacar amplia el seu avantatge sobre el belga i el deixa a 1:06, mentre que el danès, que continua tercer, és a un segon menys, 1:14. Primoz Roglic va ser quart en l’etapa, a 55 segons, i manté la quarta posició de la general, a 2:45 del seu compatriota.

Després de la tranquil·litat i la calma amb què els ciclistes van disputar la desena etapa de dimarts, en l’onzena van sortir amb un ritme intents i amb moltes ganes de lluita. Des dels primers quilòmetres el ritme va ser molt alt, es van produir intents d’escapada que el pilot no va permetre, ja que cap grupet va arribar als 20 segons de diferència. Fins pràcticament el km 90 de cursa no es va formar un grupet de sis corredors, que després van passar a ser deu, i que mai van tenir més de dos minuts i mig de marge.