Instal·lats en la permanent excepcionalitat que ens ha tocat viure, aquest dilluns hauria de ser el dia que s’acaba l’estiu –blue Monday, l’autèntic dia més trist superant de llarg el de la campanya de màrqueting d’una agència de viatges que el va situar al tercer dilluns de gener–, perquè les bicis arriben a París. Però com que en l’any que la sequera s’ho havia d’endur tot per endavant, quan amb prou feines hem recordat què és una onada de calor i a més ahir va ploure de valent a bona part del país, veure Tadej Pogacar recuperar la victòria en el Tour, quan fa quatre anys al setembre ens feia entrar en una nova dimensió, allibera i reconforta.

L’eslovè de l’equip dels Emirats, que divendres sortia a disputar l’etapa reina dels Alps –ja havia guanyat la dels Pirineus– amb tres victòries, líder de la muntanya i amb 3:11 i 5:09 d’avantatge en la general respecte de Jonas Vingegaard (Visma) i Remco Evenepoel (Soudal) respectivament, tanca la 111a edició de la cursa més important del món amb tres triomfs seguits i es converteix en el primer corredor del segle XXI a guanyar el Giro –hi debutava i el va liderar de l’etapa 2 fins a Roma– i el Tour el mateix any. L’anterior era l’enyorat Marco Pantani, el 1998, i, abans, Miguel Indurain, l’últim campió de cinc Tours seguits –els de Lance Armstrong van quedar en blanc.