Atletisme

ESPORTS

Adeu a Mariano Haro, una de les grans llegendes de l’atletisme espanyol

Va ser quatre cops subcampió del món de cros i es va quedar a les portes del podi en els Jocs de Mèxic

El llegendari corredor Mariano Haro Cisneros (Valladolid, 1940), una de les grans icones de l’atletisme espanyol als anys seixanta i setanta, va morir divendres als 84 anys al seu domicili per culpa d’una diabetis, segons va confirmar la federació espanyola d’atletisme. Va ser tota una figura en uns anys en què l’atletisme espanyol tenia molt poca rellevància en l’àmbit internacional. De fet, la primera medalla olímpica no va arribar fins al 1980 gràcies a Jordi Llopart.

Se’l va conèixer com El león de Becerril ja que va créixer i es va formar al poble Becerril de Campos (Palència). De fet, va ser l’alcalde d’aquest municipi entre el 1979 i el 2003 just després de la seva retirada. Un dels seus entrenadors va ser el mític atleta i tècnic català Gregorio Rojo, que el va dirigir durant uns mesos el 1967 abans que Gerardo Cisneros agafés les regnes de la seva carrera.

En l’àmbit internacional la seva actuació més rellevant va ser el quart lloc als 10.000 m dels Jocs Olímpics de Munic el 1972 en una impressionant final en què un dels llegendaris finlandesos voladors, Lasse Virén, va fer un nou rècord mundial (27:38.35). Quatre anys després, a Montreal, va ser sisè en la en la mateixa distància a Montreal en una altra final dominada per Virén. L’espanyol havia debutat com olímpic el 1968 en els 3.000 m obstacles a Mèxic, però va ser desqualificat en les semifinals. Amb tot, la seva gran especialitat era el cros.

El 1973 va ser subcampió del món a Waregem (Bèlgica), resultat que va repetir a Monza (Itàlia) el 1974 i a Rabat (Marroc) el 1975. En tots els casos el va perjudicar la falta de velocitat en els metres finals.

El 1976, en el seu enèsim intent de ser campió del món, va ser testimoni en directe de la gesta de la jove sabadellenca Carme Valero –que també ha mort aquest any– sorprenent campiona mundial amb només 20 anys en la cursa femenina mentre ell no va poder passar de l’onzè lloc.

El seu palmarès també inclou el bronze en el mundial júnior de Nanes el 1961, el subcampionat en el cros de les Nacions –denominació del campionat del món en aquells anys–del 1972, tres medalles en els Jocs del Mediterrani i dues en els Jocs Iberoamericans.

Entre els múltiples campionats d’Espanya que va acumular hi ha la victòria que va assolir en l’edició de l’estatal de cros del 1972 a Granollers. En total va guanyar onze campionats d’Espanya de cros i 15 en diferents proves de pista. A Catalunya, el 1973, va ser el vencedor absolut de la Jean Bouin i el 1976 es va imposar en el Cros Internacional de Granollers.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)