Atletisme

ESPORTS

Adeu a Mariano Haro, una de les grans llegendes de l’atletisme espanyol

Va ser quatre cops subcampió del món de cros i es va quedar a les portes del podi en els Jocs de Mèxic

El lle­gen­dari cor­re­dor Mari­ano Haro Cis­ne­ros (Valla­do­lid, 1940), una de les grans ico­nes de l’atle­tisme espa­nyol als anys sei­xanta i setanta, va morir diven­dres als 84 anys al seu domi­cili per culpa d’una dia­be­tis, segons va con­fir­mar la fede­ració espa­nyola d’atle­tisme. Va ser tota una figura en uns anys en què l’atle­tisme espa­nyol tenia molt poca rellevància en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. De fet, la pri­mera meda­lla olímpica no va arri­bar fins al 1980 gràcies a Jordi Llo­part.

Se’l va conèixer com El león de Becer­ril ja que va créixer i es va for­mar al poble Becer­ril de Cam­pos (Palència). De fet, va ser l’alcalde d’aquest muni­cipi entre el 1979 i el 2003 just després de la seva reti­rada. Un dels seus entre­na­dors va ser el mític atleta i tècnic català Gre­go­rio Rojo, que el va diri­gir durant uns mesos el 1967 abans que Gerardo Cis­ne­ros agafés les reg­nes de la seva car­rera.

En l’àmbit inter­na­ci­o­nal la seva actu­ació més relle­vant va ser el quart lloc als 10.000 m dels Jocs Olímpics de Munic el 1972 en una impres­si­o­nant final en què un dels lle­gen­da­ris fin­lan­de­sos vola­dors, Lasse Virén, va fer un nou rècord mun­dial (27:38.35). Qua­tre anys després, a Mon­treal, va ser sisè en la en la mateixa distància a Mon­treal en una altra final domi­nada per Virén. L’espa­nyol havia debu­tat com olímpic el 1968 en els 3.000 m obs­ta­cles a Mèxic, però va ser des­qua­li­fi­cat en les semi­fi­nals. Amb tot, la seva gran espe­ci­a­li­tat era el cros.

El 1973 va ser sub­campió del món a Ware­gem (Bèlgica), resul­tat que va repe­tir a Monza (Itàlia) el 1974 i a Rabat (Mar­roc) el 1975. En tots els casos el va per­ju­di­car la falta de velo­ci­tat en els metres finals.

El 1976, en el seu enèsim intent de ser campió del món, va ser tes­ti­moni en directe de la gesta de la jove saba­de­llenca Carme Valero –que també ha mort aquest any– sor­pre­nent cam­pi­ona mun­dial amb només 20 anys en la cursa feme­nina men­tre ell no va poder pas­sar de l’onzè lloc.

El seu pal­marès també inclou el bronze en el mun­dial júnior de Nanes el 1961, el sub­cam­pi­o­nat en el cros de les Naci­ons –deno­mi­nació del cam­pi­o­nat del món en aquells anys–del 1972, tres meda­lles en els Jocs del Medi­ter­rani i dues en els Jocs Ibe­ro­a­me­ri­cans.

Entre els múlti­ples cam­pi­o­nats d’Espa­nya que va acu­mu­lar hi ha la victòria que va asso­lir en l’edició de l’esta­tal de cros del 1972 a Gra­no­llers. En total va gua­nyar onze cam­pi­o­nats d’Espa­nya de cros i 15 en dife­rents pro­ves de pista. A Cata­lu­nya, el 1973, va ser el ven­ce­dor abso­lut de la Jean Bouin i el 1976 es va impo­sar en el Cros Inter­na­ci­o­nal de Gra­no­llers.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.