Mor el metge Manel Mateu, membre de la primera expedició catalana a l’Everest

El cone­gut metge i alpi­nista igua­ladí Manel Mateu Ratera va morir diu­menge als 73 anys. Va ser un dels mem­bres de la històrica pri­mera expe­dició cata­lana a l’Eve­rest el 1982, for­mada majo­ritària­ment per experts mun­ta­nyers del Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya. Aquell grup, lide­rat per l’alpi­nista Jordi Pons, va triar una de les rutes més com­pli­ca­des, la cara oest i va obrir el camí perquè el 1985 la ter­cera expe­dició cata­lana assolís final­ment el cim més alt del món.

Mateu va escriure poste­ri­or­ment el lli­bre Eve­rest, el repte d’un somni, de la col·lecció Clàssics de l’Alpi­nisme, edi­tat pel CEC. En el grup d’expe­di­ci­o­na­ris també hi eren Lluís Bel­vis, cap de l’expe­dició; Emili Civis, sub­cap; Narcís Ser­rat, res­pon­sa­ble de l’ali­men­tació; Josep Vidal Ponce, res­pon­sa­ble dels equips d’oxi­gen, impres­cin­di­bles per a poder res­pi­rar en arri­bar a una certa alti­tud; Lluís Hor­tolà, Antoni Lla­sera; Xavier Pérez Gil, Joan Ribas i Alfons Valls, res­pon­sa­bles de l’equip i del mate­rial; Jordi Sugra­nyes, cui­ner; Josep Casa­no­vas, res­pon­sa­ble de les comu­ni­ca­ci­ons i les finan­ces; Fran­cesc Sàbat, al càrrec dels trans­ports. A més, Shambu Tamang, cap dels xer­pes que els acom­pa­nyen.

Jordi Pons va enre­gis­trar una pel·lícula sobre aque­lla aven­tura en què també hi van par­ti­ci­par el fotògraf Jaume Alta­dill, l’històric Òscar Cadi­ach i Josep Manuel Anglada, el direc­tor tècnic. Pons va gra­var l’expe­dició en un film de 16 mm que es va poder veure a TVE.

Camí del cim, l’expe­dició va haver de bus­car una nova ruta sobre la marxa després de l’eslla­vis­sa­ment d’una paret, però el temps se’ls va girar en con­tra. Dos xer­pes van per­dre la vida i el grup, tot i els mesos de pre­pa­ració, dedi­cació i esforç, va haver d’aban­do­nar a causa del tem­po­ral de neu. Van arri­bar als 8.500 m, a 300 m del cim. Ho va recor­dar al propi Mateu en una entre­vista a l’Anoia Diari: “Havíem d’anar per una paret ver­ti­cal que comença als 8.500 m, l’aresta més difícil. Ens hi vam ani­mar perquè els iugos­laus havien fet el cim per aquesta venda. El dia de l’atac feia un vent ter­ri­ble i estàvem a 40 graus sota zero. Cadi­ach va poder avançar una quin­zena de metres però el xerpa que l’acom­pa­nyava va tenir un acci­dent que li va cos­tar la vida.” Aquell fet va des­en­ca­de­nar la decisió de tot l’equip de dei­xar-ho córrer. Mal­grat tot, la rebuda a l’aero­port del Prat va ser molt emo­tiva per part de fami­li­ars, amics i admi­ra­dors que van seguir el dia a dia de l’expe­dició des de Cata­lu­nya.

Mateu es va lli­cen­ciar en la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i va tre­ba­llar la major part de la seva car­rera en els hos­pi­tals de la Vall d’Hebron i el Comar­cal d’Igua­lada. Va des­co­brir l’alpi­nisme en una estada a Itàlia on es va for­mar com a metge de mun­ta­nya. També va ser pre­si­dent de l’Acadèmia Homeopàtica de Bar­ce­lona del 2002 al 2011, espe­ci­a­li­tat de la qual va escriure dife­rents obres de divul­gació.

La cerimònia de comiat ha tin­gut lloc aquest matí a a la basílica de Santa Maria d’Igua­lada.