L’ombra d’Usain Bolt encara és molt allar­gada, però el nord-ame­ricà Noah Lyles, un altre xou­man sobre el tar­tan, s’ha con­ver­tit en el velo­cista més con­sis­tent dels últims temps i va acu­mu­lant mèrits per ser con­si­de­rat el seu millor suc­ces­sor. Tri­ple campió mun­dial a Buda­pest (100, 200 i 4x100 m), l’extra­ver­tit atleta de Gains­vi­lle va con­que­rir a l’Stade de France de París la seva pri­mera corona olímpica de 100 m amb un frec a frec espec­ta­cu­lar amb el jamaicà Kis­hane Thomp­son. El cari­beny va fer valer la seva explo­siva sor­tida, però Lyles va pro­gres­sar com mai per vèncer amb la seva millor marca de sem­pre (9.79) i superar el seu rival per mil·lèsimes de segon. Amb el mateix regis­tre, la foto d’arri­bada (0.784 i 0.789) va deter­mi­nar el tri­omf del con­sa­grat atleta dels Estats Units davant del pro­digi de Jamaica, que ja es veia ven­ce­dor. La final va tenir un nivell mitjà molt ele­vat i per pri­mer cop els vuit atle­tes van bai­xar de la bar­rera dels 10 segons amb vent legal.

El nord-ame­ricà Fred Ker­ley (9.81) va com­ple­tar el podi amb una sola centèsima de diferència res­pecte del sud-africà Akani Sim­bine (9.82), que va esta­blir un nou rècord del seu país. L’italià Lamont Mar­cell Jacobs, el defen­sor de la corona de Tòquio, va ocu­par el cinquè lloc (9.85), davant del botswanès Let­sile Tebogo (9.86), sisè també amb rècord naci­o­nal, del nord-ame­ricà Ken­neth Bed­na­rek (9.88) i del jamaicà Obli­que Sevi­lle (9.91). El nou campió olímpic va tor­nar a exhi­bir la seva capa­ci­tat com­pe­ti­tiva per ofe­rir la seva millor versió en el moment oportú. Com a Buda­pest, Lyles té el propòsit de pug­nar també per l’or en 200 m i el relleu de 4x100 m i, si li dei­xen, també en el 4x400 m.