L’ombra d’Usain Bolt encara és molt allargada, però el nord-americà Noah Lyles, un altre xouman sobre el tartan, s’ha convertit en el velocista més consistent dels últims temps i va acumulant mèrits per ser considerat el seu millor successor. Triple campió mundial a Budapest (100, 200 i 4x100 m), l’extravertit atleta de Gainsville va conquerir a l’Stade de France de París la seva primera corona olímpica de 100 m amb un frec a frec espectacular amb el jamaicà Kishane Thompson. El caribeny va fer valer la seva explosiva sortida, però Lyles va progressar com mai per vèncer amb la seva millor marca de sempre (9.79) i superar el seu rival per mil·lèsimes de segon. Amb el mateix registre, la foto d’arribada (0.784 i 0.789) va determinar el triomf del consagrat atleta dels Estats Units davant del prodigi de Jamaica, que ja es veia vencedor. La final va tenir un nivell mitjà molt elevat i per primer cop els vuit atletes van baixar de la barrera dels 10 segons amb vent legal.

El nord-americà Fred Kerley (9.81) va completar el podi amb una sola centèsima de diferència respecte del sud-africà Akani Simbine (9.82), que va establir un nou rècord del seu país. L’italià Lamont Marcell Jacobs, el defensor de la corona de Tòquio, va ocupar el cinquè lloc (9.85), davant del botswanès Letsile Tebogo (9.86), sisè també amb rècord nacional, del nord-americà Kenneth Bednarek (9.88) i del jamaicà Oblique Seville (9.91). El nou campió olímpic va tornar a exhibir la seva capacitat competitiva per oferir la seva millor versió en el moment oportú. Com a Budapest, Lyles té el propòsit de pugnar també per l’or en 200 m i el relleu de 4x100 m i, si li deixen, també en el 4x400 m.