El rus Viat­xes­lav Iva­nov (Mos­cou, 1938), el pri­mer remer que va enca­de­nar tres ors olímpics en la cate­go­ria reina (escull indi­vi­dual), ha morts als 86 anys, segons han con­fir­mat mit­jans del seu país. Va ser un dels grans herois espor­tius de la URSS, país que va començar a com­pe­tir en els jocs a par­tir del 1952. Iva­nov va ser campió a Mel­bourne el 1966, a Roma el 1960 i a Tòquio el 1964. La gesta no va ser igua­lada fins l’apa­rició del fin­landès Pertti Karp­pi­nen, que va ser campió a Mon­treal, Mos­cou i Los Ange­les entre el 1976 i el 1984.

El pal­marès d’Iva­nov també inclou el títol mun­dial de Lucerna el 1962 i qua­tre títols euro­peus. El seu gran rival en aquells anys va ser l’aus­tralià Stu­art MacKen­zie. Tot i que Iva­nov el va der­ro­tar en la final olímpica de Mel­bourne, aquest el va superar en dos cam­pi­o­nats euro­peus –en els quals va com­pe­tir com a britànic– i dues vega­des en al Dia­mond Cha­llenge Sculls al riu Tàmesi, una de les com­pe­ti­ci­ons més anti­gues de la història.

Iva­nov havia començat de jove fent de boxa­dor, però els seus pri­mers èxits com a remer júnior el van decan­tar defi­ni­ti­va­ment cap aquest esport. A Mel­bourne va pro­ta­go­nit­zar una de les esce­nes més diver­ti­des dels Jocs. En la cerimònia de lliu­ra­ment de meda­lles, la seva va caure al llac. S’hi va llançar per res­ca­tar-la, però el seu esforç va ser en va. El COI n’aca­ba­ria fent una altra.

En reti­rar-se, va incor­po­rar-se a l’exèrcit soviètic on va asso­lir el rang de capità a la marina. Va con­ti­nuar remant en cate­go­ries de vete­rans. Va rebre els prin­ci­pals honors que es con­ce­dien a al URRS: l’Orde de la Insígnia d’Honor i l’Orde de la Ban­dera Roja del Tre­ball.