La presència de la selecció espanyola masculina en una semifinal olímpica per primer cop des dels Jocs de Pequín –3-2 contra Austràlia, quan Espanya va endur-se la plata en la final contra Alemanya–, va ser testimonial i es redueix a l’oportunitat que els 11 catalans de l’equip de Max Caldas tindran demà al migdia (14 h) per endur-se una medalla de l’Estadi Yves-du-Manoir, vista les poques possibilitats que van tenir de derrotar els Països Baixos, un equip molt més madur –el conjunt estatal està en formació, amb el gruix de la plantilla havent fet el seu debut olímpic a Tòquio fa tres anys– i sobretot efectiu de cara a porteria.

L’Índia, que va perdre la segona semifinal contra la vigent campiona del món, Alemanya –Espanya l’havia superat en la fase de grups per 2-0–, per 3-2, és l’últim obstacle d’un equip que havent eliminat la campiona olímpica –Bèlgica, per 2-3– va sortir sense cap complex contra el conjunt neerlandès; que ja va fer la guitza a la selecció espanyola en l’últim partit de la fase de grups remuntant-li un 0-2 (5-3).

“Quan vam guanyar Bèlgica, el nostre objectiu era arribar a la final, però després d’això ens fixarem en què hem de millorar perquè ara el nostre objectiu és guanyar el bronze. Qualsevol selecció, en aquest nivell, és bona. Serà un partit difícil i dur i la clau és estar encertats en totes dues àrees”, va dir Pepe Cunill (2001). El migcampista de l’Atlètic Terrassa va posar el focus a girar full: “Volem recuperar-nos, descansar, tancar aquest partit i posar els cinc sentits en el següent.” Bruno Font (2004) mateix es va perdre la semifinal per un petit trencament fibril·lar al quàdriceps i el jugador del Júnior és dubte per demà.