La segona etapa gallega de la Vuelta va tornar a ser bona per a l’escapada, i si dimarts Wout van Aert va aconseguir el seu dotzè triomf en una gran (nou al Tour) ahir s’hi va estrenar Edward Dunbar. El campió irlandès de contrarellotge (1996) es va anticipar a la dotzena de supervivents d’una escapada que havia vorejat la quarantena d’homes i en la qual no se’l va veure mai al davant –sí al seu company Filippo Zana, que va coronar l’últim port amb Carlos Verona i Urko Berrade– i va guanyar amb un atac a 600 metres que no va trobar resposta.

Etapa amb més de 3.000 metres de desnivell positiu i quatre ports, un de segona categoria que es passava dues vegades i el darrer de tercera, Cruxeiras –2,9 km al 8,9%–, que s’acabava a 7,9 quilometres i que va servir a Primoz Roglic per arraconar Ben O’Connor i, sempre amb Enric Mas a roda –el balear només li va passar un relleu quan la pujada donava un respir als corredors–, retallar-li 37 segons a la línia d’arribada. Un escenari molt diferent al d’avui, amb un desnivell acumulat similar en una jornada de 137,5 quilòmetres però amb final a dalt de l’únic port –Manzaneda (1a)–, molt més favorable a les característiques del mallot vermell en la prèvia d’un dia de focs artificials, demà en la transició de Galícia a Castella i Lleó: 176 km (3.420 m D +) amb final a Ancares (1a) i dos ports de 2a i un de 3a abans.

Xandro Meurisse (Alpecin) havia encapçalat la cursa en solitari més de 50 quilòmetres, amb la resta d’escapats a un minut i el pilot, a sis. George Bennett era el millor de l’escapada a la general –16è a 9:50 d’O’Connor– i a més l’Israel tenia tres corredors més a banda del neozelandès, una circumstància que, amb Marco Frigo estirant sempre el grup perseguidor, va eliminar la resta d’aspirants a l’etapa frescos i Bennett sortint avui desè a 5:46.