Els mítics llacs de Covadonga, amb una ascensió impressionant i molt dura, van coronar Marc Soler (UAE), que va aconseguir una treballada, disputada, espectacular i molt merescuda victòria en aquest port de categoria especial de 12,5 km de pujada a una mitjana del 6,9%, però amb trams del 16% i que es corona a 1.069 m d’altura. El vilanoví va sumar el seu tercer triomf d’etapa en la Vuelta; els anteriors van ser els anys 2020 i 2022. Marc Soler havia lluitat per la victòria en diverses etapes en aquesta edició i havia aconseguit tres tercers llocs. El vilanoví recordarà sempre la setzena etapa de la Vuelta entre Lluanco i els llacs de Covadonga, de 181,5 km, en què va formar part de l’escapada del dia, va estar en els talls importants, va atacar a menys de cinc quilòmetres i va guanyar amb 18 segons d’avantatge sobre l’italià Filippo Zana (Jayco). En la lluita pel lideratge Ben O’Connor (Decathlon) va salvar el mallot vermell per només cinc segons respecte a Primoz Roglic (Red Bull). La tercera posició l’ocupa Enric Mas (Movistar), a 1:25.

L’etapa va començar amb la caiguda en el quilòmetre 5 de Wout van Aert (Visma) –guanyador de tres etapes–, que es va haver d’esforçar per incorporar-se al pilot deu quilòmetres després ja que al davant hi havia molta lluita per intentar crear l’escapada del dia. El pilot no ho volia permetre i s’anaven formant diferents grups, però cap podia consolidar un avantatge suficient. En el quilòmetre 30, a uns 150 de meta, es va formar una escapada en la qual va entrar Marc Soler i també Wout van Aert. Disset corredors van començar a consolidar el seu avantatge i el pilot els va deixar anar. La diferència es va incrementar fins als 10 minuts amb què es va arribar al peu del primer port del dia, el Mirador del Fitu, de primera categoria. Wout van Aert va passar primer pel cim, portava el mallot verd i també lluitava pel mallot de la muntanya. En la baixada va marxar en solitari uns quilòmetres però es van tornar a agrupar.