És per estar orgullós tot el que s’està fent des de Catalunya. Moltes vegades es parla de l’handbol espanyol, però no es té en compte de la importància del que es fa des d’aquí. Crec que hi ha molta gent capacitada i ho demostra constantment.

Ha estat una etapa molt satisfactòria. M’hi he trobat molt a gust. Hem fet bona feina durant tres anys i crec que hem deixat el Dinamo amb certa consolidació a la Champions. En l’àmbit nacional vam guanyar la lliga i la copa el primer any, la supercopa i la lliga el segon, i els tres títols el tercer, però el més important és el que vam aconseguir a Europa. Després de jugar dues Champions, no ens van donar invitació per a una tercera edició. Crec que ens la mereixíem, però en tot cas vam jugar la lliga europea i vam arribar fins a la fase final, que va suposar tota una fita per a l’handbol romanès.

Les decisions són de club. Jo al Dinamo sempre els donaré tota la informació i l’opinió que em demanin, i tot el que pugui dir serà bo. David Barrufet, com a director esportiu, és el que pren les decisions, però està clara la meva voluntat perquè el projecte continués i s’ha vist que David Davis, com a entrenador, era una molt bona opció. Em sento orgullosíssim de la feina que estan fent. I també és cert que Roger Grimau va demanar de parlar amb mi per conèixer la meva experiència durant aquests tres anys. Espero que li vagi mot bé i que tingui molta sort.

Tots els clubs tenen pressions. Des d’aquí podem pensar que a les banquetes del Barça o del Veszprém tenen molta pressió, però al Dinamo també n’hi havia. Potser a un altre nivell, però també inverteixen els seus diners, el seu esforç i la seva feina per assolir uns objectius. La pressió ja va assumida en el càrrec d’entrenador. La pressió va condicionada al nivell de resultats que tinguis. No es pot guanyar sempre i ja saps que si hi ha mals resultats té moltes més conseqüències en uns equips que en uns altres. La grandesa dels clubs va lligada a això.

Per això els hem escollit. Quan t’envoltes de gent que coneix com treballes t’ajuda molt per arrencar un projecte perquè el fet que hi hagi un entrenador nou significa d’entrada que hi haurà una sèrie de mecanismes de funcionament diferents. I el fet que hi hagi jugadors que et coneguin també fa que sigui mes senzill que tothom entengui el que vols. Tot i així sempre es requereix un període d’adaptació tant per al cos tècnic com per als jugadors perquè tots evolucionem i no som el mateix ara que fa quatre o cinc anys enrere. La qüestió és adaptar-nos perquè l’equip tingui el màxim rendiment possible.

En total en totes les competicions hem jugat divuit partits i només n’hem perdut un i per tant el balanç ha de ser molt positiu. De fet, penso que fins i tot hem tingut massa bons resultats. De totes maneres, crec que no estem encara a un nivell d’handbol que sigui l’adient. Necessitem més treball conjunt i sobretot, després de la lesió d’Elderaa, que Pálmarsson ens ajudi una miqueta.

Per a nosaltres va ser molt important perquè vam veure que l’equip tenia l’esperit competitiu que volíem. Vam superar el Zamalek en la fase de grups, el Barça en les semifinals i el Magdeburg en la final. L’equip va demostrar ganes i competitivitat, però encara ens falta per poder fer un pas endavant. Estic molt satisfet del que va fer l’equip.

Ens continua faltant cohesió perquè quan entres en competició constantment no pots pràcticament entrenar i això requereix automatismes d’entrenament. Com que estàs competint contínuament i la plantilla és curteta doncs no tens prou gent per entrenar. El segon equip del Veszprém no pot aportar ara com ara jugadors per poder entrenar i això fa que els entrenaments moltes vegades siguin limitats quant al nombre de jugadors. Necessitaríem dos o tres jugadors, sobretot joves, que ens poguessin ajudar i això és el que intentarem amb vista al curs vinent.

Ho intentarem, sens dubte. Hem d’anar a poc a poc perquè les coses no es poden fer tan ràpid. Hem de ser conscients que hem de canviar algunes coses perquè l’equip sigui més competitiu i disposi d’una estructura més sòlida. Tenim jugadors de molta qualitat i crec que tenim un bon equip, però crec que encara ens falta la solidesa que pot tenir un Barça o altres equips que fa més temps que treballen junts.

Doncs, com sempre, molt forts. Amb jugadors d’un nivell extraordinari, probablement dels millors del món en gairebé totes les posicions i, com cada any, amb moltes possibilitats d’estar a la final a quatre de Colònia i de guanyar la Champions.

No parlo dels jugadors que no estan al meu equip. Ja ho feia al Barça, ho feia al Dinamo i ho faré sempre. Ja ho saps.

A mi al meu equip m’agradaria tenir els millors jugadors del món sempre.

No m’interessa aquesta persona. Depèn de qui, m’és igual el que digui.