La tornada està anant bé. Físicament, em trobo bé, vaig recuperar-me bastant ràpid del part, però evidentment la logística canvia i tot es complica una mica. Necessito el suport d’en Jordi, el meu marit i entrenador, perquè es faci càrrec del nen. En la vessant purament esportiva estic gaudint molt, però necessito ajuda per poder organitzar-me amb el petit.

Sí. La meva visió ha canviat. I més ara que encara és tan petit. Tota la meva atenció és per a ell, la competició ha passat a un segon pla, m’ho passo molt bé i gaudeixo molt mentre competeixo, però el primer que faig sempre que acabo de córrer és buscar-los per veure si el meu fill necessitar mamar o si tots dos estan bé.

Va ser un moment molt important en la meva carrera. Vaig intentar aconseguir el rècord dues o tres vegades anteriorment; la primera vegada va ser més complicada, però a poc a poc m’ho vaig anar creient i vaig veure que realment era factible. Feia 27 anys que ningú havia pogut millorar el rècord, per a mi era una fita molt important i n’estic molt orgullosa, i més encara tenint en compte totes les grans atletes que han passat per aquesta marató i ho han intentat. Va ser un moment màgic i vaig estar envoltada de tota la gent que em fa costat i em dona suport.

Espero que encara hagi d’arribar. És per això que segueixo entrenant dia a dia, per aconseguir la meva millor versió. Lògicament no estic en el meu millor moment, no estic al nivell que estava abans de l’embaràs, però he recuperat bastant. Estic centrada a recuperar el meu estat de forma i millorar les meves marques, però amb tranquil·litat i sense pressa.

Crec que encara hi ha molt camí per fer. Hi ha molt pocs estudis que indiquin com entrenar o com no entrenar mentre estàs embarassada; en general hi ha molt pocs estudis dedicats a la dona esportista, i encara menys en una etapa tan important com és la maternitat. Has de ser tu qui busqui quins són els millors mètodes per entrenar i buscar la gent adequada perquè puguin ajudar-te, tant abans del part com després. Les normatives dels campionats tampoc estan pensades per a les dones que han sigut mares recentment.

En l’atletisme aquestes diferències trobo que són més reduïdes. En la societat en general hi ha diferències entre homes i dones, igual que en l’àmbit esportiu, però crec que l’atletisme és un esport bastant igualitari, hi ha conflictes, però no tants. El conflicte més gran jo diria que és la repercussió dels resultats en la premsa, sempre es destaca més el campió que la campiona. El fet de ser mare evidentment afecta més les dones que els homes, però vivint l’experiència en primera persona sí que m’he adonat que en aquest àmbit encara queda molta feina per fer.

S’està intentant que tant els homes com les dones tinguin exactament les mateixes condicions i que es pugui equiparar la categoria femenina i la masculina en l’àmbit d’igualtat i equitat, però com he dit abans, penso que, per sort, aquestes diferències no són tan acusades en l’atletisme com en altres esports.

No sabíem com em recuperaria després del part i no vam marcar-nos cap objectiu important de manera immediata, simplement dedicar aquest any a tornar al meu estat de forma anterior, sense presses. El més important per a mi és el petit i a poc a poc tornaré als meus hàbits, als meus entrenaments i a les meves rutines. Però no vam posar cap objectiu a assolir, vaig buscant curses en les quals poder participar per poder agafar ritme i tornar al meu nivell. Quan em senti del tot bé i les condicions siguin les adequades començaré a posar-me metes i objectius per assolir, però no és el moment encara.

Per a mi és fonamental. Jo sola no hauria pogut arribar enlloc. Des del meu entrenador fins a tot l’equip que m’envolta, són els que em donen les pautes necessàries. El meu home i jo no tenim coneixements en nutrició o medicina; per tant, necessitem envoltar-nos d’un equip que en sàpiga i ens pugui ajudar. M’he envoltat de persones que m’ajuden molt, que confien molt en mi, inclús més que jo mateixa, i em sento molt estimada i amb molt de suport. Gràcies a ells em sento amb confiança, i això fa que els resultats arribin. En l’esport és molt important ser feliç i estar a gust, i jo estic en les millors mans.

Jo personalment no tinc dins el meu equip la figura d’un psicòleg esportiu. En un cert moment vaig estar plantejant el fet d’incorporar-la, però finalment no es va donar el cas. No tinc un psicòleg, però sí que tinc un entorn molt sa que em dona moltíssim suport i que fa que jo em senti segura durant els entrenaments. Ser coneixedora de quins són els motius pels quals jo corro em fa sentir tranquil·la i en pau, i això em funciona. La salut mental en l’esport és clau i molt important. Quan tens moments de nervis o estrès és quan els resultats no surten, és vital estar tranquil, tenir confiança i gaudir del que fas. Si algun dia ho necessités, no dubtaria a incorporar un psicòleg esportiu al meu equip.