Amb el som­riure expan­siu que la carac­te­ritza i aplau­dint, la banyo­lina Est­her Guer­rero va sege­llar en ter­cer lloc la segona sèrie dels 1.500 m i va cer­ti­fi­car l’accés a la final del mun­dial en pista coberta de Nan­jing. La mig­fon­dista cata­lana, que el curs pas­sat va ser dot­zena a Glas­gow, va com­plir el seu pri­mer gran objec­tiu i demà (13:28 h) serà entre les nou millors del cam­pi­o­nat.

Guer­rero va mar­car el ritme en la pri­mera mei­tat de la prova (1:12.1 en 400 i 1:47.1 en 600 m) i va res­pon­dre a l’acce­le­ració de la litu­ana Galvydyte, al pas pels 700 m. La britànica Geor­gia Hun­ter Bell i l’aus­tra­li­ana Geor­gia Grif­fith, dues de les favo­ri­tes de la sèrie, també van pren­dre posi­ci­ons, però la banyo­lina es va man­te­nir entre les tres pri­me­res al toc de cam­pana i també a la línia d’arri­bada, i va dei­xar enrere i fora de la final l’etíop Work­nesh Mesele. El seu regis­tre va ser de 4:09.90. Guer­rero, pletòrica i encara amb l’adre­na­lina al màxim, va dir: “M’ha anat bé venir cinc dies abans per adap­tar-me a l’horari. Estic molt feliç, m’he tro­bat molt bé. La cursa se m’ha pas­sat molt ràpida perquè anava al davant, m’han inten­tat pas­sar, però a dues vol­tes del final em veia amb mol­tes for­ces. Volia córrer ràpid les tres dar­re­res vol­tes perquè a l’euro­peu em vaig que­dar amb les ganes de veure què pas­sa­ria i diu­menge tindré una opor­tu­ni­tat per des­co­brir-ho.”